Prosopopeia
Una prosopopeia (grec: προσωποποιία, de prósopon "cara, persona", i poiéin "fer") és un dispositiu retòric pel qual s’atorga qualitats humanes a un concepte, un objecte o un ésser no humà. També s'aplica per designar un parlant o escriptor que es comunica amb la seva audiència parlant com una altra persona o com un objecte. També s’anomena personificació.
La prosopopeia s'usa majoritàriament per donar una altra perspectiva en el fet descrit. Per exemple, a l'obra de Ciceró Pro Caelio, Ciceró parla com a Appius Claudius Caecus, un home vell i sever. Això li serveix per donar una perspectiva "antiga" en les accions del demandant.
Les prosopopeies es poden usar també per treure-li pes al comunicador i col·locar un punt de vista desfavorable sobre l'esquena d'un estereotip imaginari. Es predisposa així que les reaccions de l'audiència vagin cap aquesta ficció en comptes de vers el mateix comunicador.
