Quarta Cromàtica
En música, una quarta cromàtica, o passus duriusculus, és una melodia o fragment melòdic que mostri una quarta justa amb tots o gairebé tots els intervals cromàtics.[1] L'exemple paradigmàtic és el Re menor amb les notes tòniques i dominants com a límit.
La quarta cromàtica es va començar a utilitzar en madrigals del segle xvi. El terme llatí —"pas" o "passatge" (passus) "dur" o "difícil" (duriusculus) — s'origina en el tractat de Christoph Bernhard del segle xvii Tractatus compositionis augmentatus (1648–49), on apareix per referir-se al moviment melòdic repetit pel semitò que crea semitons consecutius.[1] El terme també es pot relacionar al pianto que s'associa al fet de plorar.[1] En el Barroc, Johann Sebastian Bach el va utilitzar dins els seus corals així com en la seva música instrumental, en el Clavecí ben temperat, per exemple (indicat en vermell):
En òperes del Barroc i del Classicisme, la quarta cromàtica se solia utilitzar en el baix continu per a àries de lamentació, sovint doncs s'anomena "basso di lamento". Cap al final del primer moviment de la novena Simfonia de Beethoven, apareix en el cellos i contrabaixos.
Play (?·pàg.) .[2]Però això no significa que fos sempre utilitzada en un mode trist o tràgic, o que els límits hagin de ser sempre les notes tòniques i dominants. Un contraexemple el trobem en el Minuet del quartet de Corda de Wolfgang Amadeus Mozart en Sol Major, K. 387
Obres musicals que utilitzen la quarta cromàtica o passus duriusculus[modifica]
- Henry Purcell, "Dido Lament"[1]
- J. S. Bach, Massa en B menor, Crucifixus, també BWV 12, "Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen"
- J. S. Bach, BWV 78: "Jesu, der du meine Seele"
- J. S. Bach, BWV 150: "Nach Dir, Herr, verlanget mich" (en la primera coral, i un inrevés, nota sencera cap amunt melodia en el final Chaconne)
- J. S. Bach, Orgelbüchlein, BWV 614: "Das Alte Jahr vergangen ist" (en les tres veus acompanyants)
play (?·pàg.) - J. S. Bach, Invenció Cap. 9 en F menor, BWV 795 (tema de segon)
- J. S. Bach, Preludi i Fugue en C-menor agut, BWV 849, segona veu dins bar 69, soprano dins bar 71
- W. Un. Mozart, K. 594: "Stück für ein Orgelwerk en einer Uhr"
- Frédéric Chopin, No. 15 de 24 Preludis, Op. 28
- Hector Berlioz, Rèquiem, Op. 5
- César Franck, Preludi, Chorale i Fugue
Fonts[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Monelle, Raymond (2000). The Sense of Music: Semiotic Essays, p.73. ISBN 978-0-691-05716-3
- ↑ Williams, Peter (1998). The Chromatic Fourth: During Four Centuries of Music, p.69. Oxford University Press. ISBN 0-19-816563-3