Vés al contingut

Quarta Cromàtica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En música, una quarta cromàtica, o passus duriusculus, és una melodia o fragment melòdic que mostri una quarta justa amb tots o gairebé tots els intervals cromàtics.[1] L'exemple paradigmàtic és el Re menor amb les notes tòniques i dominants com a límit.

La quarta cromàtica es va començar a utilitzar en madrigals del segle xvi. El terme llatí —"pas" o "passatge" (passus) "dur" o "difícil" (duriusculus) — s'origina en el tractat de Christoph Bernhard del segle xvii Tractatus compositionis augmentatus (1648–49), on apareix per referir-se al moviment melòdic repetit pel semitò que crea semitons consecutius.[1] El terme també es pot relacionar al pianto que s'associa al fet de plorar.[1] En el Barroc, Johann Sebastian Bach el va utilitzar dins els seus corals així com en la seva música instrumental, en el Clavecí ben temperat, per exemple (indicat en vermell):

En òperes del Barroc i del Classicisme, la quarta cromàtica se solia utilitzar en el baix continu per a àries de lamentació, sovint doncs s'anomena "basso di lamento". Cap al final del primer moviment de la novena Simfonia de Beethoven, apareix en el cellos i contrabaixos.

Lament Baix de Vivaldi motet "O qui coeli terraeque serenitas" RV 631, Aria Cap. 2 Play Play (pàg.) .[2]

Però això no significa que fos sempre utilitzada en un mode trist o tràgic, o que els límits hagin de ser sempre les notes tòniques i dominants. Un contraexemple el trobem en el Minuet del quartet de Corda de Wolfgang Amadeus Mozart en Sol Major, K. 387

Obres musicals que utilitzen la quarta cromàtica o passus duriusculus

[modifica]
En l'òrgan chorale BWV de preludi 614, hi ha cromàtic fourths en les tres veus acompanyants

Fonts

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Monelle, Raymond (2000). The Sense of Music: Semiotic Essays, p.73. ISBN 978-0-691-05716-3
  2. Williams, Peter (1998). The Chromatic Fourth: During Four Centuries of Music, p.69. Oxford University Press. ISBN 0-19-816563-3