Ricard Salvadiego Güell
(1985) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 febrer 1916 Barcelona |
Mort | 24 desembre 2008 (92 anys) Riudarenes (Selva) |
Activitat | |
Ocupació | dramaturg, esperantista |
Gènere | Sardana |
Ricard S. Güell, nom de ploma de Ricard Salvadiego Güell, (Barcelona, 2 de febrer de 1916 - Riudarenes, 24 de desembre de 2008), va ser un escriptor català en llengua catalana i en esperanto.[1] Güell va destacar com activista esperantista i antifeixista, sent vicepresident de l'Associació Catalana d'Esperanto (KEA) des de l'any 1982 fins al 1984, quan va dimitir del càrrec.[2]
Vida
[modifica]Tot i néixer a Barcelona, de nen es va traslladar a Vilanova, d'on era originària la família i on va assistir a escola.[3] Als 12 anys va retornar a Barcelona amb la família.[3] A Barcelona va treballar de manyà fins als 45 anys d'edat i va entrar en contacte, simultàniament, amb el mon del teatre i amb el moviment esperantista.[3] El seu procés de formació, en aquests dos àmbits, es va produir als centres culturals obrers on va actuar i va dirigir i escriure teatre, poesia i prosa, en català i esperanto i, inicialment, també en castellà. Va fer, a més, traduccions d'obres de diverses llengües al català o a l'esperanto.[2][3]
Entre les seves traduccions al català destaca la seva versió d'Un enemic del poble (en noruec: En Folkefiende) d'Henrik Ibsen,[4] mentre que en esperanto sobresurt la traducció de Terra baixa (en esperanto: Malsupra tero), d'Àngel Guimerà, estrenada a Barcelona el 17 de desembre de 1961.[5] Aquesta i altres adaptacions d'obres teatrals d'autors catalans, com ara, Juventut (en esperanto: Juneco) d'Ignasi Iglésias o la Cançó de sempre (en esperanto: Senintermita kanto) de Santiago Rusiñol, es van publicar l'any 1988, anys després d'haver estat concebudes. A més, Ricard S. Güell va crear i adaptar obra teatral pròpia, en esperanto, com ara, Dum ajna mateno (Matí de sol solet) o La spegulo de la tempo (El mirall del temps), la primera representada a Vilanova i la Geltrú i a Olot i la segona representada a Sabadell.[1]
Pel que fa al món esperantista, fou un actiu divulgador i defensor de la llengua internacional, tant abans i durant la Guerra Civil com també després, de forma clandestina, durant el franquisme, i encara posteriorment, tot participant en la fundació de l'Associació Catalana d'Esperanto.[3]
Obra
[modifica]Original en català
[modifica]- Güell, Ricard S. L'Hora del triomf. Obra moderna en tres actes. Barcelona: Millà, 1962.
- Güell, Ricard S. "Garbuix". Penell i fusell de rosa i espina. Barcelona: [l'autor], 1983.
- Güell, Ricard S. Volarany a Rocamar. [Barcelona]: s. n., 1992?.
- Güell, Ricard S. Contes de no de la vora del foc. [Barcelona]: s. n., 1994.
Original en esperanto
[modifica]- Güell, Ricard S. Teatro. Tri aûtoroj kaj mi. s. l.: s. n., 1988.
- Güell, Ricard S. Plastium baledo. [Barcelona]: s. n., 199?.
- Güell, Ricard S. Rakontoj de sensperta naivulo. Barcelona: s. n., 1993.
- Güell, Ricard S. Kalejdoskopa poemaro. Barcelona: [l'autor], 2002.
- Güell, Ricard S. Teatro. Dum ajna mateno.
- Güell, Ricard S. Teatro. La spegulo de la tempo.
Traduccions
[modifica]- Guimerà, Àngel. Malsupra tero (en esperanto). Traducció: Ricard S. Güell. Barcelona: s. n., DL 1975.
- Ibsen, Henrik. Enemic del poble. Traducció: Ricard S. Güell. manuscrit a: Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 7471, [1977].
- Iglésias, Ignasi. Juneco (en esperanto). Traducció: Ricard S. Güell.
- Rusiñol, Santiago. Senintermita kanto (en esperanto). Traducció: Ricard S. Güell.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Margais, Xavier. Breu història de lésperantisme als Països Catalans. 1. ed. Lleida: Pagès Editors, 2020. ISBN 978-84-1303-157-6.
- ↑ 2,0 2,1 Inglada Roig, Joan. «De la medalo Klara Silbernik al la Reĝino de la Floraj Ludoj» (HTML) (en esperanto). Kataluna Esperanto-Asocio. [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Inglada i Roig, Joan «Ricard S. Güell (1916-2008)» (en esperanto). Kataluna Esperantisto, 348, octubre-desembre 2008, pàg. 9-11. Arxivat de l'original el 31 de desembre 2019 [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ Archivo teatral moderno : catálogo general (en castellà). Barcelona: López-Santos, 1959, p. 30.
- ↑ Molins, Ramon. Fons d'Àngel Guimerà. Inventari. Barcelona: Biblioteca de Catalunya. Secció de manuscrits, 2003, p. 74 [Consulta: 31 maig 2021].
Enllaços externs
[modifica]- Guimerà, Ángel; Güell, Ricard S. Malsupra tero (en esperanto). Barcelona: s. n, 1975 (Biblioteko Juan Régulo Pérez).
- Esperantistes barcelonins
- Traductors a l'esperanto
- Dramaturgs barcelonins
- Traductors al català
- Morts a la Selva
- Traductors barcelonins
- Escriptors barcelonins contemporanis
- Traductors catalans del sud contemporanis
- Activistes catalans del sud contemporanis
- Escriptors catalans en esperanto
- Dramaturgs catalans del sud contemporanis