Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sacerdots Operaris Diocesans
Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Sagrat Cor de Jesús
Nom oficial llatí Sodalitas Sacerdotum Operariorum Dioecesanorum Sacro Corde Iesu
Sigles S.O.D.
Altres noms Josepets de Tortosa
Tipus Institut secular (des de 1935); fins llavors, societat de vida apostòlica
Objectius principals Formació dels sacerdots, foment de les vocacions eclesiàstiques
Fundació 29 de gener de 1883, Tortosa (Baix Ebre, Catalunya) per Beat Manuel Domingo i Sol
Aprovat per Pius X (aprovació pel bisbe de Tortosa, 1 de gener de 1886), en 19 de març de 1927
Constitucions 1898
Patrons Sagrat Cor de Jesús
Fundacions destacades Múrcia (1888), Mèxic (1889), Plasencia (1893), Madrid, Roma, Lisboa (1896)
Fundacions a terres de parla catalana Tortosa (Temple de la Reparació, 1903), Tarragona, Barcelona, València (1884), Oriola (1889), Castelló, etc.
Persones destacades Bonaventura Pujol
Lloc web http://www.sacerdotesoperarios.org

La Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Sagrat Cor de Jesús (en llatí: Sodalitas Sacerdotum Operariorum Dioecesanorum Sacro Corde Iesu i en castellà Hermandad de Sacerdotes Operarios Diocesanos del Corazón de Jesús) és un institut secular masculí de dret pontifici, els membres del qual posposen al seu nom les sigles S.O.D.

Història[modifica | modifica el codi]

La societat va ser fundada el 29 de gener de 1883 a Tortosa pel sacerdot Manuel Domingo i Sol (1836–1909). L'objectiu era fomentar les vocacions eclesiàstiques i dirigir els col·legis instituïts amb aquest objectiu pel fundador. A més, van dirigir, cridats pels bisbes, alguns seminaris diocesans (els de València, Múrcia o Oriola, per exemple).

L'institut va ser erigit pel bisbe tortosí l'1 de gener de 1886 i va obtenir el decretum laudis l'1 d'agost de 1898, essent aprovat per la Santa Seu el 19 de març de 1927 com a societat de vida apostòlica, on els seus membres vivien en comunitat però sense fer vots. Van començar llavors l'expansió, primer per Espanya, i després a Mèxic, Uruguai, Argentina i Perú.

El 23 de març de 1935 es transformà en institut secular, essent novament aprovat per la Santa Seu el 19 de març del 1952: des de llavors, l'institut a començar a gestionar també centres d'orientació vocacional.

Activitat i difusió[modifica | modifica el codi]

L'objectiu de l'institut és fomentar, ajudar i guiar les vocacions eclesiàstiques i religioses, l'educació dels joves i els seminaristes, i la propagació de la devoció al Sagrat Cor de Jesús.

Els membres de la fraternitat són uns 250 i són presents a Espanya, Itàlia, Alemanya, Argentina, Mèxic, Veneçuela, Estats Units, Zàmbia i Zimbabwe.[1]

Notes[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]