Sant Pere d'Eixalada

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Sant Pere d'Eixalada
o de Serola, o de les Graus
Eixalada eg2.JPG
Dades bàsiques
Tipus Antiga cel·la monàstica
Característiques
Estil arquitectura romànica
Altitud 828,3 msnm
Ubicació
Regió/prov. Catalunya Catalunya del Nord
Comarca Conflent
Localització Canavelles
Modifica dades a Wikidata

Sant Pere d'Eixalada, o de Serola, o de les Graus és una antiga església del terme comunal de Canavelles, de la comarca del Conflent.

Està situada[1] al sud-oest del poble de Canavelles, en el Solà de les Graus. És a prop a llevant del Castell de Serola, o de s'Erola.

Història[modifica]

L'església és esmentada el 871 en un precepte de Carles el Calb on s'esmenten les esglésies que eren propietat de Sant Andreu d'Eixalada. Després del 879, any en què l'aiguat de la Tet s'endugué aquell monestir, consta com a possessió de Sant Miquel de Cuixà.

L'edifici[modifica]

Restes de l'església

Actualment només se'n conserva la base l'absis i part de la façana meridional, amb un tros de l'angle sud-oest. S`hi pot observar un fragment de l'arrencada de la volta. Feta amb un aparell rústic, els especialistes[2] hi reconeixen una reconstrucció del segle XII d'una església preromànica.

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «28 - Canavelles i Llar». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Gavín, Josep M. «Conf 10. Sant Pere d'Eixalada». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Canavelles». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 
  • Ponsich, Pere. «Canavelles: Sant Pere d'Eixalada (o de Serola, o de les Graus)». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995, p. 545-546 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4. 

Referències[modifica]