Santa Maria i Sant Jacint de Vallespinosa
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | segle XVII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura del Renaixement | |||
| Altitud | 665 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Pontils (Conca de Barberà) | |||
| Localització | Castell de Vallespinosa, Pontils | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 12982 | |||
Santa Maria i Sant Jacint de Vallespinosa és una ermita que està situada en un replà del senderó costerut que des del poble de Vallespinosa puja fins al castell. Avui està molt deteriorada a causa de l'abandonament de molts anys i, sobretot, dels llamps que hi han caigut, el darrer a començaments d'aquest segle. Cal atribuir-ho al transformador situat dins la caseta que fou construïda al costat de l'ermita quan portaren l'electricitat al poble.
Història[modifica]
Malgrat haver estat considerada romànica per part dels estudiosos que la visitaren, sens dubte per una observació apressada[1] i també per causa de la seva aparença, l'ermita fou construïda com a ex vot el segle xvii, per voluntat expressada en testament per Rafael de Biure, senyor de Vallespinosa, l'any 1633.[2]
Descripció[modifica]
És un edifici d'una sola nau i absis semicircular que a l'interior mesura 7 m de llarg, 4 m d'ample i 4 m d'altura. La nau i la capçalera van cobertes, respectivament, de volta de mig punt i de quart d'esfera. L'actual estat ruinós de l'edifici permet veure que, malgrat la tipologia, es tracta d'una construcció ben allunyada del romànic, car és una fàbrica de maçoneria feta amb pedra grossa desbastada a cops de maceta, que pren l'aparença d'una pseudocarreuada.
Al fronfispici, que és al peu de la nau, hi ha la porta amb una llinda monolítica i sengles finestres situades simètricament al costat. A la llinda, seguint la voluntat de Rafel de Biure, hi ha gravades amb lletra capital romana les paraules «EX VOTO». En un carreu situat a l'exterior de la capçalera, a la part baixa, hi ha gravada la data 1645 que deu correspondre a l'acabament de l'obra.
Referències[modifica]
- ↑ Fins a l'any 2002 en què fou publicada la monografia: Vallespinosa i el seu patrimoni monumental i artístic conservat (segles XII-XVIII); vegeu aquesta bibliografia errònia a la p. 87, n. 15 d'aquesta monografia.
- ↑ Diu així la clàusula que s'hi refereix: «a llahor y glòria de Nostre Senyor Déu, de Maria Santíssima y del benaventurat sant Hyacinto, protector meu, de qui he rebut moltes gràcies y mercès y per complir a un vot fiu, vull que per mon hereu devall scrit, sie feta y fabricada una ermita en lo replà per hont se puja de dit lloch de Vallespinosa al Castell, la qual sia de amplària d'uns vint palms, ab son portal y portas y a cada costat una finestra ab ses reixas de ferro y lo retaule sia de pinsell al oli ab la figura de sant Hyacinto, nostra senyora Sanctíssima, ab lo lletrero Gaude fili Hyacinte etc., y en la linda de dit portal estigue sculpit un lletrero que diga ex voto…» (Fuguet, 2002, p. 86-87).
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria i Sant Jacint de Vallespinosa |
- ANGLÈS, Francesc & FUGUET, Joan (2002),Vallespinosa i el seu patrimoni monumental i artístic conservat (segles XII-XVIII), Diputació de Tarragona, Tarragona.ISBN: 978-84-95835-94-9
- FUGUET SANS, Joan (2002), "El patrimoni arquitectònic de Vallespinosa", dins, Anglès, Francesc & Fuguet, Joan (ed.) Vallespinosa i el seu patrimoni monumental i artístic conservat (segles XII-XVIII), Diputació de Tarragona, Tarragona, p. 82-102.[1]