Escif (ceràmica)
L'escif[1] o skyphos (del grec σκύφος) fou la tipologia de ceràmica grega per a beure més popular durant el període geomètric. De caràcter innovador, s'exportà tant a les metròpolis gregues com a les colònies fenícies del Mediterrani occidental. Els escifs corintis solen denominar-se amb el terme més específic de còtila (del grec κοτύλη), que antigament designava genèricament una copa; la còtila també era una antiga unitat de volum.
Es tracta d'un bol de llavi marcat i curt, amb dues nanses horitzontals i una base baixa i ampla, o sense base. La decoració acostuma a limitar-se a la banda de les nanses.[2]
A Catalunya es conserva un exemplar d'escif ibèric a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, provinent del jaciment de Darró.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «escif». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 23 febrer 2017].
- ↑ Christoph Briese i Roald Docter, «El skyphos fenicio: La adaptación de un vaso griego para beber» Cuadernos de Arqueología Mediterránea, 1998, núm. 4.
- ↑ Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001, p.21. ISBN 84-931438-3-9.