A l'Adamant
Sur l’Adamant i Auf der Adamant  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Nicolas Philibert |
| Fotografia | Nicolas Philibert |
| Muntatge | Nicolas Philibert |
| Distribuïdor | Vertigo Média i I Wonder Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França i Japó |
| Estrena | 12 octubre 2023 |
| Durada | 109 min |
| Idioma original | francès |
| Subtitulat en català |  Sí |
| Descripció | |
| Gènere | documental |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
       | |
A l'Adamant (títol original en francès, Sur l'Adamant) és una pel·lícula documental francesa del 2023 dirigida per Nicolas Philibert.[1]
Va guanyar l'Os d'Or al 73è Festival Internacional de Cinema de Berlín,[2] on es va estrenar el 24 de febrer de 2023.[3] La pel·lícula també va ser nominada per al Berlinale Dokumentarfilmpreis.[4][5] La presidenta del jurat, Kristen Stewart, va qualificar la pel·lícula d'«elaboració magistral» i una «prova cinematogràfica de la necessitat vital de l'expressió humana». Philibert va preguntar en el seu discurs d'agraïment del premi si els membres del jurat estaven «bojos»[6] i va afirmar «que el documental es pugui considerar cinema per propi dret em toca profundament».[7]
Argument[modifica]
La pel·lícula és un retrat del centre de dia L'Adamant de París. Es tracta d'un edifici flotant situat als peus del pont de Charles-de-Gaulle, al marge dret del riu Sena, que acull persones adultes amb trastorns mentals dels quatre primers districtes de París. Ofereix als usuaris una rutina diària que s'estructura en temps i espai i els ajuda a recuperar l'equilibri en la seva vida quotidiana amb tallers terapèutics i suport a la rehabilitació psicosocial.[8] L'equip de L'Adamant està format per psiquiatres, psicòlegs, infermeres, terapeutes ocupacionals, educadors especialitzats, especialistes en psicomotricitat, coordinadors assistencials, personal hospitalari i artterapeutes externs.[9]
El director Nicolas Philibert va conèixer el projecte de L'Adamant a principis dels anys 2010 a través de la psicòloga i psicoanalista Linda de Zitter, a qui coneixia d'ençà del rodatge de La moindre des choses el 1995. Més endavant es va reunir amb un grup de treballadors de L'Adamant per invitació seva. Tan bon punt va plantejar de fer el documental va estar convençut que el lloc i els «personatges» li permetrien una construcció indisciplinada ja que «seguir un personatge és perdre's, perdre'l i trobar-lo més tard en intercanvis informals i petits detalls que es poden considerar trivials i que es converteixen en el propi teixit de la pel·lícula».[10]
Referències[modifica]
- ↑ Philibert, Nicolas. «On the Adamant» (en anglès). Cineuropa, 08-02-2023. Arxivat de l'original el 8 febrer 2023. [Consulta: 8 febrer 2023].
- ↑ Lodge, Guy. «French Documentary 'On the Adamant' Wins Golden Bear at Berlin». Variety, 25-02-2023. Arxivat de l'original el 25 febrer 2023. [Consulta: 25 febrer 2023].
- ↑ , 23-01-2023 [Consulta: 8 febrer 2023].
- ↑ «Films nominated for the Berlinale Documentary Film Award». Berlinale, 01-02-2023. Arxivat de l'original el 1 febrer 2023. [Consulta: 8 febrer 2023].
- ↑ «Sur l'Adamant» (en francès). AlloCiné. Arxivat de l'original el 29 gener 2023. [Consulta: 3 març 2023].
- ↑ Thomas Rogers. «French Documentary 'On the Adamant' Wins Top Prize at Berlin Film Festival». The New York Times, 25-02-2023. Arxivat de l'original el 27 febrer 2023. [Consulta: 28 febrer 2023].
- ↑ «Etre et Avoir director Nicolas Philibert wins Golden Bear at Berlin film festival». The Guardian, 25-02-2023. Arxivat de l'original el 26 febrer 2023. [Consulta: 27 febrer 2023].
- ↑ «On the Adamant, A film by Nicolas Philibert» (en anglès). les films du losange, 04-01-2023. Arxivat de l'original el 22 gener 2023. [Consulta: 8 febrer 2023].
- ↑ «Services De Soins» (en francès). The Hospitals of Saint-Maurice. Arxivat de l'original el 13 febrer 2023. [Consulta: 8 febrer 2023].
- ↑ «On the Adamant» (en francès). AlloCiné. [Consulta: 1r març 2023].