Síndrome de preexcitació
| Tipus | arrítmia  |
|---|---|
| Especialitat | cardiologia |
| Classificació | |
| CIM-10 | I45.6 |
| CIM-9 | 426.7 i 426.81 |
| Recursos externs | |
| OMIM | 108950 |
| DiseasesDB | 32903 |
| MeSH | D011226 |
La síndrome de preexcitació és una afecció cardíaca en què part dels ventricles cardíacs s'activen massa aviat.[1] La preexcitació és causada per una connexió elèctrica anormal o una via accessòria entre o dins de les cambres cardíaques. La preexcitació pot no causar cap símptoma, però pot provocar palpitacions causades per ritmes cardíacs anormals. Normalment, es diagnostica mitjançant un electrocardiograma, però només es pot trobar durant un estudi electrofisiològic.[2] És possible que la malaltia no requereixi cap tractament, però els símptomes es poden controlar amb medicaments o ablació amb catèter.
Tipus[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Handbook of cardiac electrophysiology : a practical guide to invasive EP studies and catheter ablation. Londres: ReMEDICA Pub, 2002. ISBN 9781901346374. OCLC 48363139.
- ↑ Josephson, Mark E.. Josephson's clinical cardiac electrophysiology : techniques and interpretations. Fifth, 2015-08-10. ISBN 9781496326614. OCLC 938434294.