Sófia Pànina
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 agost 1871 Moscou (Rússia) |
| Mort | 13 juny 1956 (84 anys) Nova York |
| Sepultura | Novo-Diveevo Russian Orthodox Cemetery |
| Activitat | |
| Ocupació | secretari assistent, política |
| Partit | Partit Constitucional Democràtic Rus |
| Família | |
| Família | Panin (en)  |
| Cònjuge | Alexandre Polovtsoff fils |
| Pares | Vladimir Panin (en) i Anastasiya Panina (en) |
 | |
La comtessa Sófia Vladímirovna Pànina (1871–1956) va ser Sots Ministre de l'Estat i Sots Ministre d'Educació en el Govern Provisional després de la Revolució Russa de febrer de 1917. Va ser l'últim membre de la família aristocràtica Panin.
Fonts familiars[modifica]
Comtessa Sofia Vladimirovna Panina era la filla de Compte Vladimir Viktorovich Panin i Anastasiia Sergeevna Maltsova. El seu avi matern, el general Sergei Ivanovich Mal'tsov (1801–93) era empresari i les seves fàbriques van donar feina a més de 100.000 treballadors. El comte Viktor Nikitich Panin, el seu avi patern, va ser un dels socis més rics de Rússia i així com Ministre de Justícia durant més de 20 anys. El pare de Panina, va morir al 1872 quan ella no tenia ni dos anys, deixant-la com a hereva principal de l'enorme fortuna dels Panin. La seva mare, qui va ser la fiduciària de la seva herència, es va tornar a casar al 1882. El seu segon marit, Ivan Petrunkevich, era un dels fundadors del moviment liberal rus contra l'autocràcia, més tard cofundador al 1905, del partit liberal més important de Rússia, El Partit Demòcrata Constitucional (Kadets). Petrunkevich havia estat arrestat i enviat al exili intern dins 1879 per la seva activitat opositora, i el matrimoni d'Anastasia amb ell va alarma molt a la família Panin. L'avia paterna de Sofia Panina, la Comtessa Natalia Pavlovna Panina, va demanar amb èxit a l'Emperador Alexander III, la custòdia de la Sofia d'onze anys i la va matricular a Catherine Institut en Sant Petersburg, un dels internats d'elit per les noies pertanyents a la noblesa. Després de la seva graduació, va entrar a l'alta societat de Sant Petersburg. Sofia Panina es va casar amb milionari Alexander Polovstov al 1890. Era el fill, homosexual, d'Alexander Polovtsov cosí d'Alexander II. Al 1896, es van divorciar sense haver tingut fills i va tornar agafar el seu cognom de soltera. Oficialment mai es va tornar a casar.
Feina benèfica[modifica]
Durant 1891 Sofia Panina va conèixer a una professora de Sant Petersburg, vint anys més gran que ella, Aleksandra Vasil'evna Peshehonova, que va influenciar de forma decisiva en la seva vida. Una vida allunyada de l'alta aristocràcia i enfocada a la beneficència. Panina I Peshekhonova van crear per primera vegada una cafeteria per estudiants pobres d'un districte obrer de Sant Petersburg. Els diumenges van anar afegint gradualment, lectures populars pels pares dels escolars i els seus germans grans. Van obrir una biblioteca i van començar a fer cursos per adults els vespres Al 1903 Panina va construir un edifici per albergar tots dels serveis que ella i Vasil'evna havien començat a dur a terme durant la dècada dels 80. L'edifici conegut com a Casa Popular de Ligosky era per a persones de classe obrera i estava situat en el barri del mateix nom al sud de St. Petersburg. Va treballar per la millora de l'educació, per la cultura, per l'entreteniment racional d'adults i nens. Tot això formava part del seu projecte, per culturitzar a la població amb menys recursos. La Casa Popular de Ligosky que encara funciona com a centre comunitari a Sant Petersburg sota el nom del Palau de Cultura dels Ferroviaris.[1] Els seus cursos nocturns i cercles literaris van proporcionar una lloc de reunió per la classe treballadora amb simpaties socialistes. Durant la Revolució de 1905, Panina va obrir la Casa Popular de Ligosky, perquè diversos partits polítics es reunissin. El 9 de maig de 1906, Vladimir Lenin va oferir la seva primera reunió de masses a Rússia.[2]
Panina va ser cofundadora i principal partidària financera de la Societat Russa per la Protecció de Dones,el 1900, una organització en contra la prostitució. A més de construir escoles i hospitals en les seves propietats, també va brindar assistència inmoblilaria. Al 1901 va deixar una de les seves propietats, al novel·lista Leo Tolstoy, que en aquells moments patia una malaltia mortal. Tolstoy i la seva família hi van viure quasi un any.
Carrera política[modifica]
Tot i que la seva mare s'havia casat amb Petrunkevitch, no va ser fins a la Revolució de Febrer de 1917 que Sofia va començar a tenir un paper en la política. Va escriure en les seves memories: "Jo mai no vaig pertànyer a cap partit polític i els meus interessos es van centrar en qüestions d'educatives i culturals que, per si soles, estava profundament convençuda que podrien proporcionar una base sòlida per a un ordre polític lliure". No obstant, durant la guerra va treballar per la Duma de Sant Petersburg Ciutat assegurant que les famílies de reservistes convocats per la guerra estiguessin ben atesos.
En el dia internacional de les dones, el 1917, Panina juntament amb altres dones van se fixades per la Duma de Petrograd (Sant Petersburg). Les seves posicions es van confirmar a les eleccions d'agost.
Va ser elegida al Comitè Central del Comitè Kadet a principis de maig i aviat va ser la primera dona de la història mundial a ocupar un càrrec al gabinet quan es va convertir en l'ajudant del Ministre de Benestar de l'Estat, el Príncep Dmitrii Shahovskoi. Durant el següent mes d'agost, va ser anomenada ajudant de Sergei Oldenburg, Ministre d'Educació. El partit Kadet la va posar a la llista de candidats de Petrograd per a les eleccions a l'Assemblea Constituent, celebrada a mitjans de novembre, però el partit no va aconseguir guanys suficients per incloure-la entre els seus delegats.
Tanmateix, quan el Partit Kadet es va afrontar a la revolució d'octubre de 1917, Sofia encara va tenir un paper més important. La nit del 25 d'octubre, la Duma la va enviar com una de les tres delegades per visitar l'Aurora en un intent frustrat de persuadir-los de mantenir el foc. Després de la presa de poder, la seva casa del districte 23 de Sergievskaia Street Liteinyi es va utilitzar perquè tres importants grups anti-bolxevics: el Petit Consell (també conegut com a Govern Provisional Subterrani), el Comitè per a Salvar la Pàtria i la Revolució, compost pel partit Kadet i els delegats socialistes de la Duma, encapçalats per Nikolai Astrov, el alcalde Kadet de Petrograd. També es va reunir el Comitè Central del Partit Kadet, com a part del Petit Consell, van estar involucrats en intentar retirar les finances dels diferents ministeris dels bolxevics i organitzar una vaga de funcionaris. Sofia va ser arrestada a casa seva el 28 de novembre amb Fyodor Kokoshkin, Andrei Ivanovich Shingarev i el Príncep Pavel Dolgorukov. Havien estat planejant una demostració anti-bolxevics per a l'endemà.
Judici[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Lindenmeyr, Adele «Building Civil Society One Brick at a Time: People’s Houses and Worker Enlightenment in Late Imperial Russia». The Journal of Modern History, Vol. 84, Núm. 1, 2012, pàg. 1-39. DOI: 10.1086/663091 [Consulta: 4 març 2019].
- ↑ Lindenmeyr, Adele «The First Soviet Political Trial: Countess Sofia Panina before the Petrograd Revolutionary Tribunal». The Russian Review, Vol. 60, pàg. 505–525. DOI: 10.1111/0036-0341.00188 [Consulta: 4 març 2019].