Discussió:Virus de l'hepatitis E

Apartats interessants:

• Tipus de virus: taxonomia, criptograma, descripció...
• Transmissió
• Animals afectats, període de incubació, zones d'afectació...
• Tècniques de diagnòstic
• Quadre clínic
• Tractament
• Possibles cures: autovacunes?/Prevenció on parlar de vacunes
  

link amb molta info: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/hep.24674/full

CRIPTOGRAMA HEPESVIRUS

Virus de l'hepatitis E és -> R/1: --- : S/S:V/C,I. Es un single strained +. Small non-enveloped virus. 27-34nm diámetro.
 

Tiene 3 open reading frames (ORF1 codifica para RNA dependiente de RNA pol+RNA helicasa+metiltransferasa, ORF2 para proteínas de la cápside y ORF3 para pequeñas proteínas con función desconocida).
Diferencia importante con los HBV o HCV es que no suele ser crónico.
Periodo de incubación: 2-6d
Mortalidad variable: 2% hasta 20% (mujeres embarazadas en India). Hepatitis E tipo agudo solo 1-4% de mortalidad.
Afecta a: cerdos, jabalíes, ciervos, conejos, ratas, pollos, mongoosas, hurones, peces, --Alvarocarrillov (disc.) 21:13, 5 gen 2016 (CET)

Introducció

El virus de l’hepatitis E (VHE, Orthohepevirus A, o en anglès HEV) va ser descobert l’any 1983 per Balayan. Va rebre aquest nom a causa per la seva forma de transmissió (via entèrica) i per la seva capacitat de brotar epidèmies. És un virus d’importància sanitària en països d’Àsia i Àfrica en desenvolupament. La taxa de mortalitat és de l’1 al 4% (superior a Hepatitis A), encara que pot arribar fins al 20% en dones embarassades a determinades regions d’Índia. La seva transmissió zoonòtica incrementa la importància en la seguretat alimentaria. --Alvarocarrillov (disc.) 12:03, 6 gen 2016 (CET)

Taxonomia

La espècie Orthohepevirus A es troba dins la família Hepeviridae. Aquesta especie es divideix en dos grans grups: VHE que afecta a mamífers i VHE que afecta a les aus. Dins d'aquests groups trobem diferents genotips, i dins de cada genotip diversos subtipus.

1. VHE de mamífers

• Genotip 1

Inclou subtipus 1a fins a 1e. Afecta només a humans i sol estar relacionat amb transmisión per agües contaminades en zones endèmiques.

• Genotip 2

Inclou subtipus 2a i 2b. També afecta només a humans i està relacionat amb transmisió per aigües contaminades.

• Genotip 3

Inclou subtipus 3a fins 3j. Afecta a humans i altres mamífers (reservoris) com el porc domèstic i sanglà, cèrvol, conill, mangosta, rata i ratolí. Está relacionat amb casos esporàdics i de transmisió zoonòtica. S'ha descrit una alta taxa de risc d'infecció en treballadors amb contacte directe amb porcs (subtipus 3f).

• Genotip 4

Inclou subtipus 4a fins a 4g. Afecta a humans i altres mamífers (reservoris) com el porc domèstic i sanglà, cèrvol, conill, ovella i vaca. També està relacionat amb casos esporàdics i de transmissió zoonòtica.

1. VHE d'aus

S'ha proposat incloure aquest grup que afecta a les aus (pollastres, gall d'indi...) en un nou gènere anomenat Avihepevirus.

• Genotip 5

Es troba principalment a Australia i Corea.

• Genotip 6

Es troba principalment als Estats Units.

• Genotip 7

Es troba principalment als païssos europeus i a la Xina. --Alvarocarrillov (disc.) 14:56, 10 gen 2016 (CET)--Alvarocarrillov (disc.) 12:03, 6 gen 2016 (CET)

Morfologia

El VHE és un virus ARN petit (27-34 nm), monocatenari positiu, amb càpsida icosaèdrica i sense embolcall. Te tres ORFs que codifiquen per:

• ORF1: proteines no estructurals involucrades en la replicació i procesaren del RNA (RNA helicasa, ARN polimerasa dependent d'ARN, metiltransferasa i proteasa de cisteines.
• ORF2: proteines de la càpsida
• ORF3: protéines petites amb funció incerta

--Alvarocarrillov (disc.) 12:03, 6 gen 2016 (CET)

Transmissió

Capacitat de transmissió entèrica, és a dir, té un mecanisme de transmissió oro-fecal, principalment per aigües contaminades amb femtes o per ingestió de carn contaminada poc cuita, principalment de porc (supongo que esto tambien entra dentro de las cosas que son importantes para nosotros porque se trataria de un caso de zoonosis que devemos evitar--Orbivirus (disc.) 13:42, 10 gen 2016 (CET)).

El VHE es pot detectar en animals d'1 a 22 setmanes d'edat, amb major prevalença entre els 3 i els 4 mesos de vida. La major prevalença d'infecció observada en aquestes edats està relacionada amb la disminució dels anticossos maternals i amb l'increment de la probabilitat que els animals s'infectin a causa de la contaminació fecal de l'ambient, de l'aliment i de l'aigua. En una granja porcina convencional, la dinàmica d'infecció pel VHE és molt similar a altres agents vírics. Una elevada proporció d'animals adults són seropositius i els garrins lactants presenten anticossos IgG i IgA anti-VHE adquirits de forma passiva. Aquests anticossos tenen una durada variable depenent de la quantitat d'anticossos maternals transferits. Garrins nascuts de mares amb títols d'anticossos molt elevats poden ser seropositius fins a les 9 setmanes d'edat. Una vegada que els animals perden els anticossos maternals, s'infecten i la seroconversió es dóna entre les 12 i 14 setmnes d'edat, aproximadament. La seroconversió es caracteritza per l'aparició primer de IgA i IgM anti-VHE al voltant de les 12 setmanes d'edat i una setmana després per l'aparició de IgG anti-HEV anti-VHE. Les IgM es poden detectar durant un període entre 5-7 setmanes, mentre que les IgG duren fins a l'edat del sacrifici. La detecció de *IgM habitualment està relacionada amb la presència de virus en sang (virèmia), la qual cosa significa que aquest tipus d'anticòs és indicatiu de la fase aguda de la infecció.

Entre les 12 i 15 setmanes d'edat, s'observa el pic d'infecció, moment en què el VHE pot ser detectat, a més d'en sang, en bilis, nòdul limfàtic mesentèric, fetge i femta en més del 50% dels animals infectats. En paral·lel es poden observar lesions hepàtiques que varien d'intensitat lleu a moderada; en cap cas s'observen lesions macroscòpiques significatives i que siguin causa de simptomatologia clínica. (de Deus et al., 2008)

Els porcs són el reservori més conegut del VHE --JENNERation2.0 (disc.) 19:29, 4 gen 2016 (CET)

• En mataderos de cerdos (creo que era un estudio en Corea) un 33,5% de los trabajadores estaban infectados por la cepa 3f. Población en riesgo: criadores, ganaderos, vets... (Países desarrollados. Zoonosis)
• Undercooked carne especialmente cerdo/ciervo (Países desarrollados. Zoonosis)
• Transfusión, transplantes, quimioterapia, VIH... = inmunodeprimidos (Países desarrollados)
• Oral por heces, normalmente agua contaminada (Países en desarrollo)
  

Quadre clínic

• En humans :

La malaltia té dues fases diferenciades : la fase preictérica i la fase d'icterícia.

La fase preictérica es caracteritza per presentar febre, anorèxia, disgeusia (alteració en la percepció del gust), vòmits, alteracions intestinals i dolor abdominal; aquesta fase dura pocs dies. L'inici de la fase d'icterícia està marcat amb la desaparició dels símptomes prodròmics (símptomes inicials de la malaltia), i apareix la icterícia, i en alguns casos cursa amb hepatomegàlia (fetge amb un volum major del normal)i esplenomegàlia (engrandiment de la melsa). Aquesta segona fase millora en poques setmanes. Entre el 10 i el 15% dels pacients experimenten una hepatitis colestàsica. Té un inici semblant al de l'Hepatitis corrent i continua en forma d'icterícia intensa i persistent, colúria marcada, acolia (falta de secreció de bilis per la vesícula biliar)i un intens plurit amb picor intens. En aquest cas, té una duració prolongada que pot arribar a mesos.

La mortalitat de la hepatitis E és variable però molt superior als altres tipus d'hepatitis. En la hepatitis E ha arribat a suposar un 1% dels casos mentre que en l'hepatitis A un 0,2% en humans.

• En animals domèstics :

Aus de corral : en les necròpsies s'ha observat hepatitis aguda periportal, degeneració del greix hepàtic, esplenomegàlia, hemorràgia esplènica, vasculitis i amiloïdosi. Provoca una mortalitat del 0,34% durant 20 setmanes.

Suids : la infecció per hepatitis E no presenta signes clínics aparents, provoca una hepatitis subclínica. De forma macroscòpica podem veure un lleuger increment del tamany dels nòduls limfàtics mesentèrics. Histològicament s'observa hepatitis multifocal limfoplasmocítica (lleu o moderada).

Ratolins : el VHE provoca canvis histopatològics en el duodè, melsa, als ganglis limfàtics mesentèrics, a les cèl·lules mononuclears perifèriques de la sang i al fetge.

Primats : la malaltia es desenvolupa de forma similar a la humana. Els canvis histopatològics que origina són al fetge. --Gallinaturuleta (disc.) 15:20, 6 gen 2016 (CET)

SEROTIPOS:

HEV1,2 --> afecta solo a humanos
HEV3,4 --> afecta a humanos + animales (ej. cerdo)
HEV5,6 --> jabalí
HEV8 --> camellos
--Alvarocarrillov (disc.) 21:13, 5 gen 2016 (CET)

Mis artículos los tengo en PDF, si queréis os los paso por FB o mail y después ya los incluiremos en la bibliografía. --Alvarocarrillov (disc.) 21:13, 5 gen 2016 (CET)

http://hepatitis.cl/582/hepatitis-e
http://who.int/mediacentre/factsheets/fs280/es/
http://www.geosalud.com/enfermedades_infecciosas/hepatitis_e.htm

Wiki anglesa: https://en.wikipedia.org/wiki/Hepatitis_E_virus
Wiki castellana no esta creat...

--JENNERation2.0 (disc.) 02:01, 17 gen 2016 (CET) aqui os dejo los links de diferentes articulos sobre el virus de la hepatitis E y su patología
http://www.elsevier.es/es-revista-enfermedades-infecciosas-microbiologia-clinica-28-articulo-hepatitis-e-virologia-molecular-epidemiologia-patogenesis-90166221

Virus de la Hepatitis E en el cerdo -> http://albeitar.portalveterinaria.com/noticia/9833/articulos-porcino-archivo/el-virus-de-la-hepatitis-e-en-el-cerdo-y-su-transmision-al-hombre.html

Articulo sobre el virus de la hepatitis E en los animales domésticos!! Es bastante interesante -> https://www.researchgate.net/publication/262048794_El_virus_de_Hepatitis_E_en_los_animales_domesticos_Una_revision

http://www.vhpb.org/files/html/meetings_and_publications/presentations/ants61.pdf Bastante gráfico, no está mal

TÉCNICAS DE DETECCIÓN
El virus de Hepatitis E, se ha detectado mediante técnicas de biología molecular específicamente PCR, Hibridización in situ, principalmente en hepatocitos, así como en otros tejidos lo cual ha sido un importante avance para el estudio de la infección epidemiologia y patogenia de este virus en el cerdo y en los animales domesticas

INFORMACIÓN QUE ME HA PARECIDO INTERESANTE PERO NO ESENCIAL: El virus de Hepatitis E es único entre los virus de hepatitis conocidos, en los que tiene un reservorio animal. En contraste con los seres humanos, cerdos y otras especies de animales mamíferos infectados por el VHE generalmente permanecen asintomáticos, mientras que los pollos infectados por VHE aviar pueden desarrollar una enfermedad conocida como síndrome de la hepatitis-esplenomegaliA.

Tecniques de diagnostic

Uns valors elevats (10 vegades superiors als valors fisiològics) de aminotransferases i transaminases és el primer signe d'una hepatitis viral, però clìnicament, la hepatitis E es indistingible dels altres tipus de hepatitis i per fer-ho és necessària la utilització de proves de diagnòstic.

• PCR amb transcriptasa inversa (RT-PCR) i hibridacio in situ en hepatocits (sobretot en Su)
  

PCR amb transcripció reversa que permet la indentificació del ARN a partir de mostres de sang, però també en mostres de femtes o en aigües residuals . A més és pot detectar des de pocs dies desprès de la infecció.
reacción en cadena de la polimerasa con retrotranscriptasa (RT-PCR)

• Proves serologiques buscant IgM i IgG anti-VHE (sobretot en H)
  

S'han desenvolupat immunoassajos enzimatics de diagnostic universal (p. ex tipus ELISA) basats en la detecció indirecta del virus, mitjançant la detecció d'anticossos específics tipus IgG o IgM en sèrum o plasma d'animals infectats. [Tot i que existeixin quatre genotips diferents, la pertanyença de tots al mateix serotip permet utilitzar una unica prova per detectar-los tots.] Aquests proves es basen en la detecció de IgM contra una proteína altamente conservada de la càpsida viral (codificada per ORF2). Tot i això s'ha de tenir en compte que la detecció de IgM en les mostres serologiques no es possible realitzar-la fins que es produeix el pic de immunoglob aproximadament un mes despres de la infecció.
Detecció de IgM = Infecció molt recent / IgM+IgG = infecció / IgG = infecció passada (fins a 14anys) Zoonotic hepatitis E: animal reservoirs and emerging risks

--Orbivirus (disc.) 21:14, 5 gen 2016 (CET)

Tractament

En cuanto al desarrollo y la posible aplicación de vacunas frente a la infección por VHE, la existencia de un único serotipo de VHE facilita la producción de una vacuna de amplia reacción cruzada. En estudios, varias proteínas recombinantes de la cápsida viral (derivadas de proORF2) han demostrado ser capaces de inducir una respuesta específica de anticuerpos anti-VHE y proteger frente a la infección por VHE20. En este sentido, se han probado con éxito en voluntarios humanos 2 vacunas basadas en esto.Ref llibre

Característiques del virus de l'hepatitis E

El virus de l'hepatitis E és un virus petit (32-34 nm de diàmetre), icosahèdric, sense embolcall i amb ARNmc positiu (+) com a material genètic. Aquesta cadena positiva fa la funció de ARNm per la síntesi proteica i serveix de motlle durant la replicació. Les regions codificants del genoma estan flanquejades per regions curtes no cofificants (UTR). El genoma presenta tres marcs oberts de lectura (ORF): ORF2 codifica la proteïna de càpside del virus, mentre que ORF1 i ORF3 s'encarreguen de produir proteïnes no estructurals. Tant ORF2 com ORF3 són traduïts des de mRNA subgenòmic, un fragment del mRNA genòmic de 2,2 kb de llargada. Per altra banda, ORF1 és traduït des del mRNA genòmic, de 7,2 kb de llargada, i codifica la producció de vàries proteïnes que participen en la replicació del ARN: guanilil i metil transferases, helicasa, ARN polimerasa dependent de ARN i una <<papain-like protease>> (proenzim). ORF3 codifica una fosfoproteïna inmunogènica petita de 123 aminoácidos de longitud que interactua amb les proteïnes de senalització cel·lular.

--Microvet (disc.) 02:37, 4 gen 2016 (CET)