Vés al contingut

Tomàs de Metsop

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Tomas de Metsob)
Plantilla:Infotaula personaTomàs de Metsop

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hy) Թովմա Մեծոփեցի Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1378 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Kocapınar (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 maig 1446 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Akori (Turquia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Sepulturamonestir de Metsop Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaEdjmiatsín (–1443)
Arakelots Monastery (en) Tradueix (1439–)
Bitlis (1436–) Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicArmenis Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Tatev (1406–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiència històrica i pedagogia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Monestir de Metsop (1408–) Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, activista cultural, professor, figura pública Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGregori de Tatev Modifica el valor a Wikidata
Participà en
Altres
TítolVardapet Modifica el valor a Wikidata

Tomas de Metsob (armeni: Թովմա Մեծոփեցի, Tovmà Metsopetxí) (1378–1446) fou un clergue i historiador armeni que va deixar un relat de les invasions de Tamerlà al Caucas (1386–1403). La seva vida és coneguda per la biografia que d'ell va escriure el seu estudiant Kirakos Banaser i per alguns colofons del segle xv.

Biografia

[modifica]

Va néixer a Akhiovit, al nord del llac Van i es va educar al monestir de Metsop, al nord-oest d'Ardjesh (moderna Erciş). Va viure una vida peripatètica fugint repetidament dels atacs de Tamerlà. Va fer de mestre i es va introduir en activitats literaries en diversos centres religiosos d'Armènia, incloent Sukhara, Tatev, Lim i Metsop. Va participar també en la lluita contra la influència del catolicisme romà dins l'església armènia i va ajudar a transferir el catolicós armeni de Sis (a Cilícia) altre cop a Edjmiatsín.

La seva obra principal és Història de Tamerlà i els seus successors, que és el relat d'un testimoni presencial escrit bàsicament de memòria. Encara que no és exacte, és una font important per la història d'Armènia i Geòrgia al final del segle xiv i princip del segle xv. El text clàssic armeni fou publicat per K. Shahnazarian a Paris el 1860 i traduit al francès per Félix Nève el 1861, i a l'angles per Robert Bedrosian el 1977.[1]

Referències

[modifica]
  1. T'ovma Metsobets'i's History of Tamerlane and His Successors. Armenian Historical Sources of the 5-15th Centuries (Selected Works). Consultat l'11 de gener de 2008.

Vegeu també

[modifica]