Tòfona d’arenal
Terfezia claveryi  | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Pezizomycetes |
| Ordre | Pezizales |
| Família | Pezizaceae |
| Gènere | Terfezia |
| Espècie | Terfezia claveryi Chatin, 1892 |
.svg){kind=icon}
La tòfona d'arenal [1] (Terfezia claveryi), també coneguda per turma,[1][2] és el representant més conegut del grup de les tòfones d'arenal, un tipus de tòfona de zones àrides i semiàrides de la regió mediterrània. És una fong que estableix micorrizes amb espècies del gènere Helianthemum[3]
Notes nomenclaturals
[modifica]Va ser descrita per Adolphe Chatin (La Truffe: 74 (1892))[4]
Descripció
[modifica]Bolet de 3 a 12 (15) cm de diàmetre; irregularment esfèric, en forma de pera o patata, típicament amb una base rudimentària; superfície externa seca, sovint lobulada, de beix a ocre-beix o rosa-beix, de bru vermellós a bru grisenc o bru negrós en madurar
Gleba elàstica, típicament marbrejada, blanquinosa de jove, de rosàcia a blanca o beix, sempre amb tons rosats o groguencs; olor lleugerament espermàtica[3]
Distribució i hàbitat
[modifica]Rara; de finals d'hivern a primavera; en sòls calcaris; a la terra baixa i el litoral; en erms, brolles i màquies; vora diferents espècies del gènere Helianthemum (H. aegyptiacum, H. guttatum, H. salicifolium, H. ledifolium, H. lipii, H. sessiliflorum) i altres cistàcies [5][6][7]
Comentaris
[modifica]S'acostuma a confondre amb el tifaldó cerví porpra (Elaphomyces asperulus). Ambdós tenen la superfície del peridi de brunenca a bruna, però difereixen en secció. Mentre el cerví en secció té el peridi de color blanc, el cerví porpra el té de tons porpres, de blau a vermell vinós.
Comestibilitat
[modifica]Comestible. Considerada la tòfona d'arenal de millor qualitat, superior a la turma d'heliantem maculat (Terfezia arenaria).[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ «DIEC2».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Loizides, Michael; Hobart, Caroline; Konstandinides, George; Yiangou, Yiangos «Desert Truffles: the mysterious jewels of antiquity». Field Mycology, 13, 1, 01-01-2012, pàg. 17–21. DOI: 10.1016/j.fldmyc.2011.12.004. ISSN: 1468-1641.
- ↑ «La truffe: botanique de la truffe et des plantes truffières, sol, climat, pays producteurs, composition chimique, culture, récolte, commerce, fraudes, qualités alimentaires, conserves, préparations culinaires» p. 370. J. B. Baillière et fils, 1892.
- ↑ Awameh, MS; Alsheikh, AM; Al-Ghawas, S «Mycorrhizal synthesis between Helianthemum ledifolium, H. salicifolium and four species of the genera Terfezia and Tirmania using ascospores and mycelial cultures obtained from ascospore germination». Proceedings of the fourth North American Conference on Mycorrhizae, 24–28 June 1979, Colorado State University, Fort Collins., 1979, pàg. 22-23.
- ↑ «Ecology and distribution of desert Truffles in Algeria.» (en anglès), 03-05-2021. DOI: 10.21203/rs.3.rs-248631/v1. [Consulta: 11 gener 2024].
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». Universitat de Barcelona.