Vés al contingut

Túath

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una Túath (plural túatha) era una organització política medieval irlandesa més petita que un regne. Túatha té el caràcter de regne sobirà de ple dret en àrees lligades per jurament de fidelitat a estats més grans com Connacht o Ulaid.[1]

És una paraula de l'irlandès antic afí al gal·lès i al bretó tud (poble), al gallec toudo, al protogermànic þeudō (com a theodiscus). Túath es refereix tant al poble com al territori geogràfic. En irlandès modern es pronuncia tuath, sense la fada (marca de longitud).[2]

Exemples històrics

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Medieval Ireland: Territorial, Political and Economic Divisions, Paul MacCotter, Four Courts Press, 2008. ISBN 978-1-84682-098-4
  2. The Royal Irish Academy. Dictionary of the Irish Language. Antrim, N.Ireland: Greystone Press, 1990, p. 612. ISBN 0-901714-29-1. 

Bibliografia

[modifica]
  • Colonisation under early kings of Tara, Eoin Mac Neill, Journal of the Galway Archaeological and Historical Society, volume 16, pp. 101–124, 1935
  • Corpus genealogiarum Hibernia, i, M.A. O'Brien, Dublín, 1962
  • Early Irish Society Francis John Byrne, in The Course of Irish History, ed. T.W. Moody and F.X. Martin, pp. 43–60, Cork, 1967
  • Hui Failgi relations with the Ui Neill in the century after the loss of the plain of Mide, A. Smyth, Etudes Celtic 14:2, pp. 502–23
  • Tribes and Tribalism in early Ireland, Francis John Byrne, Eiru 22, 1971, pp. 128–166.
  • Origins of the Eoghnachta, David Sproule, Eiru 35, pp. 31–37, 1974
  • Some Early Connacht Population-Groups, Nollaig O Muraile, in Seanchas:Studies in Early and Medieval Irish Archaeology, History and Literature in Honour of Francis John Byrne, pp. 161–177, ed. Alfred P. Smyth, Four Courts Press, Dublín, 2000
  • The Airgialla Charter Poem:The Political Context, Edel Bhreathnach, in The Kingship and Landscape of Tara, ed. Edel Bhreathnach, pp. 95–100, 2005