Uròpod

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
La cua de l'escamarlà (Nephrops norvegicus). Els uròpodes flanquegen el tèlson; és visible una sutura transversal (dièresi) a l'exòpode (part exterior) de cada uròpode. La cua de l'escamarlà (Nephrops norvegicus). Els uròpodes flanquegen el tèlson; és visible una sutura transversal (dièresi) a l'exòpode (part exterior) de cada uròpode.
La cua de l'escamarlà (Nephrops norvegicus). Els uròpodes flanquegen el tèlson; és visible una sutura transversal (dièresi) a l'exòpode (part exterior) de cada uròpode.

Els uròpodes són apèndixs posteriors que es troben en una gran varietat de crustacis. Es troben a continuació de l'abdomen (o pleon) i són laminars en la majoria dels grups.[1]

Solen tenir funcions en la locomoció.

Definició[modifica]

Sovint es defineixen els uròpodes com els apèndixs de l'últim segment corporal d'un crustaci.[1] Una definició alternativa suggerida per Frederick R. Schram restringeix el terme a aquelles estructures derivades del segment abans del segment anal (el segment que conté l'anus).[1] Sota aquesta última definició, els apèndixs del segment anal són caudal rami, que són anàlegs als uròpodes.[1]

Forma[modifica]

Els uròpodes solen ser birramis, que comprenen un endopodi i un exopodi. L'exopodi és generalment el més gran, i es pot dividir en dos per una sutura transversal coneguda com la «dièresi».[2][3]

Els uròpodes estan formats per quatre peces:

  • 2 exopodis (els més externs)
  • 2 endopodis (els més interns, entre els exopodis i el tèlson).

Generalment, els amfípodes tenen tres parells d'uròpodes.

En la majoria dels peracàrids, Bathynellacea i Cumacea, els uròpodes tenen forma de bastó

Funció[modifica]

Els uròpodes poden treballar en coordinació amb el tèlson per formar una «cua de ventall» o «ventall caudal», utilitzant aquests apèndixs per ajudar-se en els seus desplaçaments (natació), ja que amb un moviment brusc de l'abdomen, tèlson i els uròpodes, aconsegueixen propulsar-se ràpidament cap enrere.[4]

En el bernat ermità (Paguroidea), els uròpodes serveixen com a elements de retenció.

En gairebé tots de crancs i en alguns litòdids, els uròpodes es reabsorbeixen en l'edat adulta.

Espècies[modifica]

Tots els decàpodes (amb l'excepció de la majoria dels Brachyura) presenten uròpodes: palinurs, dendrobranquiats, estenopodideus, carideus, astacideus, talassinideus, etc...

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Meisch. «On the origin of the putative furca of the Ostracoda Crustacea». A: Renate Matzke-Karasz, Koen Martens & Michael Schudack. Ostracodology – Linking Bio- and Geosciences: Proceedings of the 15th International Symposium on Ostracoda, Berlin, 2005 (en anglès). 585.1. Springer, 2007, p. 181–200 (Developments in Hydrobiology 197). DOI 10.1007/s10750-007-0637-2. ISBN 9781402064173. 
  2. «Diaeresis». Crustacea Glossary. Dean Pentscheff. [Consulta: 28 juny 2012].
  3. S. S. Lal. «Palaemon malcolmsonii». A: Practical Zoology: Invertebrate. Rastogi Publications, 2009, p. 395–403. ISBN 978-81-7133-924-2. 
  4. «Uropod». Crustacea Glossary. Dean Pentscheff. [Consulta: 28 juny 2012].