Candoshi

Nom ètnic pel que és conegut

El nom ètnic és "candoshi", versió castellanitzada del terme autòcton kadoash. Aquest és un nom masculí que, com la majoria d'aquestes poblacions amazòniques, refereix a una espècie d'animal. En aquest cas, el nom indígena candoshi fa referència a un lloro (Amazona ochrocephala). És un lloro autòcton de front groga, amb plomes de colors, signe d'identitat de la població.

En referència a l'origen del terme kadoash, probablement fa referència a un antic cap, un "Gran Home" que es deia així o amb un nom semblant, i això va donar nom al grup de la mateixa manera que actualment els homes concrets donen nom tant als territoris que ocupen com als grups locals al qual pertanyen, fent de l’home concret una identitat, un icona del territori i de la seva gent.

Un altre etimologia és espècie de pronom de primera personal del plural. Això, depèn del context, pot referir-se a un grup local, un conjunt de grups situats en el mateix riu, els indígenes en general enfront dels hispanoparlants o el grup ètnic en la seva totalitat.

També es coneix als candoshi amb el la paraula murato, d'origen incert. La paraula apareix tant en referències de textos com utilitzada per la gent local, no obstant això, com una expressió despectiva, com així consideren els candoshi. La paraula murato, apareix per primera vegada en el segle XVIII, utilitzada per anomenar la misió jesuïta situada en el baix Huasaga. Aquesta misió es deia Nuestra Señora de los Dolores de Muratas, misió que va desaparèixer poc després.

Llengua i família lingüística

La llengua dels candoshi forma parte de la família llingüística dels jíbaro.

Ens situem en dos subconjunts dels jíbaros, per un costat els jíbaro-shuar, on formen part les ètnies shuar, conegudes també com a huambisa o wampis en el Perú, achuar, aguarana, o awajun, i shiwiar.

Per altra banda, els jíbaro-candoa, on es troben els shapra i els candoshi, dos grups pròxims i semblants en molts aspectes i característiques.

Situació geogràfica i demogràfica

Els candoshi es situen als costats de les afluents del riu Pastaza (Manchari, Huitoyacu i Ungurahui), sobretot als costats del Chuinda, del Chapuli i del llac Musa Karusha. També hi ha comunitats situades a l'alt Nucuray.

Es tracta d'una zona entre els Andes i les Terres Baixes, disposades als sediments que porta el riu Pastaza des de les zones volcàniques de l'Equador, on neix una coberta de vegetació selvàtica densa, complexa i diversa, formant una conca pantanosa.

L'ecosistema té una biodiversitat de les més grans de tot el planeta, on trobem, amb 80 km² el Musa Karusha, el llac més gran de l'Amazonia occidental amb espècies aquàtiques, molt d'elles, en perill d'extinció.

Aquesta biodiversitat és font de futur, abundància, riquesa i garantia, fet que provoca molts problemes, ja que aquests recursos acaben amb l'espoliació, moltes vegades per part de màfies, especialment de fusta i peix.

El càlcul mitjà de persones per casa per a tota la població era, segons la data de l’observació de Surrallés, de 7,5 persones, mentre que l'edat mitjana de la població era prou jove, de 16,7 anys.

En relació al jovent, el 55,3% de la població estava composta per menors de 15 anys, mentre que el 66,8% tenia menys de 20 anys. La població major de 45 era de només el 5,8% de la població, i l'1,1 era menor de 60 anys. De les 192 cases observades per l'autor, la mitjana d'edat resulta alta en comparació amb la jove edat majoritària, parlem de 38,4 anys. D'aquestes el total de famílies poligàmiques eren el 6,7%.

Parlem d'una població molt jove amb valors de natalitat alt, igual que de mortalitat.

En relació a la ubicació, la major part del territori candoshi es troba en zones pantanoses, terrenys inundats en un desbordament d'aigua.

En administració territorial, el poble candoshi forma part de l'espai territorial de la Província del Alto Amazones del Departament de Loreto, la segona més gran del Perú amb 61 076 km2. Aquesta província té dues àrees amb característiques diferents; per un costat es troba la conca del Huallaga, amb capital provincial Yurimaguas. Una area està vinculada a tot el país per mitjans de transport i comunicació fent de la regió connectada, accessible i dinàmica.

Els candoshi consideren la seva identitat part del grup jivaro, que envolten el seu territori pel nord i l'oest, no obstant compartir també fronteres amb altres conjunts ètnics de diferents filiacions.

La identitat ètnica d'aquests pobles és el sentiment subjectiu de pertinença a una col·lectivitat, reconeixent els jívaros, i viceversa com un grup emparentat, proper històricament.

L’espai ocupat actualment per aquest poble, va ser històricament habitat per les poblacions candoa. El conjunt candoa es componia de tres grups: els mayna, els andoa i els roamaina, amb una zona d'expansió molt més amplia que l'actual territori candoshi.

Els mayna ocupaven tota la regió del sud del territori actual candoshi, des del llac Rimachi fins al marge dret del Marañón i des del Pongo de Manseriche, fins a la desembocadura del Nucuray.

Al nord dels mayna, es trobaven els andoa, a les valls del Huasaga i del Pastaza.

Per últim el conjunt roamaina amb un territori que s'expandia per la riba del riu oriental Pastaza fins a l'alt Nucuray, ocupant així la part més oriental del territori.

La població total del conjunt del poble indígena candoa en el s. XVI era de 20.000 persones aproximadament, assentades en zones de ribes i molt pròximes als seus veïns shuar i jibar, amb qui compartien característiques culturals com ser polígams, la cultura material i la divisió sexual del treball, es dedicaven a la guerra, caçaven i realitzaven rituals de reducció de caps.

Les relacions dels candoa amb els colons han sigut relacions intenses i doloroses. Alguns dels fets històrics que ho proven són per exemple, la famosa rebel·lió dels mayna contra els espanyols el Febrer de l'any 1635. Probablement és durant aquesta època que es forma el prejudici, etiqueta i reputació guerrera dels candoshi.

Altres fets que indiquen aquests conflictes, discussions i aixecaments, són relacionats amb l'extracció de diferents materials com la cerca d'or al Marañon a principis de la colonització passant per l’ explotació del cautxú i l'extracció del petroli del segle XX, proper a la frontera de l'Equador a partir dels anys 60.

Aquests conflictes han afectat la població candoa, amb gran duresa, afegint les epidèmies i les incursions a la recerca d'esclaus, freqüents i intenses en el s. XVII, que van afectar sobretot als mayna, que van ser exterminats.

Els candoa, a diferència, es trobaven a la riba dels grans rius accessibles a les embarcacions, vies estratègiques per la implantació colonial i per portar a terme les missions catòliques, continuant per l'extracció de recursos naturals.

El Pastaza i el Marañón van ser els punts de la via i accés a les terres baixes d'exèrcits colonials i republicans, corredors fluvials que representaven l'únic accés cap a la part nord del Virreinato del Río de la Plata.

La consideració de "tribu bèl·lica" que acompanya als candoa, establerta en el s. XIX pels relats dels funcionaris republicans, contrasta amb els assalts i atacs contra els indis. Tot el conjunt de conseqüències va evitar i dissuadir moltes oportunitats d'establir-se en la regió, ja que armats amb fusells i llances de ferro, gràcies al bescanvi de la frontera, els candoshi van tenir una forta acció dissuasiva al llarg del segle XIX.

Organització social i política

Les feines de caça i pesca amb arpó són tasques principalment masculines, mentre que les dones s'encarreguen de la recol·lecció i l'horticultura. Destacar el consum de la mandioca per preparar masato, beguda alcohòlica, depenent del grau de fermentació, element essencial per socialitzar entre els candoshi. La pesca de menor escala es realitza moltes vegades de manera conjunta entre els dos sexes.

En relació a la convivència, hi ha aïllament de l'espai entre les cases que, no obstant això, formen un conjunt, una xarxa d'entre 20 a 25 residències, cadascun d'ells amb el seu propi espai territorial. El nombre de grups locals és variable a causa de la seva inestabilitat.

El nucli familiar d'una casa candoshi es compon d'una família, aquesta pot ser nuclear o polígama, sovint un gendre resident, parents del cap de família o d'alguna de les seves esposes. Els grups locals candoshi són el resultat de la convivència basada en l’intercanvi de germanes que realitzen dos grups de germans, de tal manera que els veïns són gairebé sempre germans i cunyats.

Els candoshi, a diferència dels jíbars, són estrictament exogàmics. La descendència resultat d'aquestes xarxes parteixen a la mateixa categoria de parents, amb la prohibició de l'incest i la prescripció d'exogàmia.

Una economia essencialment de subsistència complementada per l’ activitat comercial que inclou la venda de peix sec i salat, altres productes silvestres i la fusta de cedre americà i de lupuna.

Les decisions, opinions i accions del líder local són decisives en la gestió de les relacions amb altres grups locals. L’ anomenat curaca o pachabani és el representant del grup local que comparteix sempre el poder amb un segon cap. Diarquia que governa els quefers polítics en territori candoshi i a la vegada poder bicèfal resultat de la composició dual dels grups locals en dos fratrías aliades. El poder d'aquests líders polítics compta amb la dissuasòria que la reputació guerrera d'aquests líders genera.

Els líders, caps del gover, és algú que ha mostrat prèviament la seva determinació en moments de conflicte, un guerrer capaç d'usar les armes per defensar la integritat de la seva pròpia gent.

Un cop elegit, el curaca o pachabani té el deure, en els moments d'hostilitat i conflicte d'agrupar aliats indestructibles al seu voltant i minar la moral dels adversaris per la por que pugui despertar la seva reputació militar, amb carisma i d'intimidació a partir de la fama d'aquests caps de guerra segons les proeses que se li atribueixen; alguns es coneix en arreu del país candoshi i fins a altres grups ètnics.

Referències

Surrallés, A. (2003) En el corazón del sentido, Lima: IFEA (UAB).
Surrallés, A. (2007) Los Candoshi in Fernando Santos & Frederica Barclay (eds) Guía etnográfica de la alta Amazonía Quito: FLACSO / IFEA, Vol.VI. (MV).