Usuària:LaiaArimany/common.css

== Heraldica: ==
 
De l’origen del cognom hi ha diverses fonts i cadascuna  difereix en alguna dada. En una cosa s’hi posen tots d’acord, i es que ARIMANY, com les seves variacions ALIMANY i ARUMANY, es un cognom català d’origen Germànic, i que procedeix d’una forma de vida i ofici. 

(CCC pg. 141)
=== Variants ===
ARIMANNUS,  i les seves variants: llatina medieval a ERIMANNUS, o longobarda HARIMAN, estan formats per dos mots: AR/ER¬- del gòtic “ harjis” i del franc “hari” i significa “exèrcit”. MANNO/MAN- del franc, significa “home,”. Així ho transcriuríem com: "Home de l'exèrcit" (militar, guerrer), altres interpretacions  ho signifiquen com a   “exercit gran, poderós”.

(GPK  pg.  5,6,13 i 14) (LC, pg.  19, 20, 91, 94) (DNP pg.  64) (DLI pg.  161,818)
=== Utilització ===
Sembla ser que l’us de la paraula ARIMANNO va iniciar-se amb un dels pobles de la Germania, en concret dels Longobards o Llombards (significa Llarga barba). Era aquest un poble del grup dels Germànica Orientals que eren d’origen Escandinau (lloc de naixement de la majoria de les nacions germàniques), i en concret de Suècia  i que es van assentar en les terres del baix Elba i cap l’any 400  van anar cap el Danubi a traves de Bohèmia. Aquest poble, semi-nomada van viatjar, lluitant i conquerint diversos pobles cap el sud fins arribar envair i ocupar el Nord d’Itàlia, cap l’any  526, per desprès envair-la tota al 568. Poc desprès es van passar al catolicisme. Els Longobards van restar al lloc fins que van ser derrotats per Pipí, Rey dels francs, en atendre el crit d’ajuda del Papa en veure’s agredit. l’any 774, l’emperador Carlemany fill de Pipí els va subjugar, afegint al seu títol, ser rei dels Longobards.

 (GEMD, vol 12, pg.  113)

* Element de la llista puntejada
Dins l’organització del Poble Longobard, les ARIMANNIA, eren els terrenys en que inclosa la població, eren concedides als soldats tant a títol individual com a grupal amb l’obligació de prestar un servei militar a cavall i de pagar per això un impost personal o reial. Aquests terrenys solien  estar en llocs estratègics. Els ARIMANNOS de l’estat Longobard, eren els militars, els guerrers lliures posseïdors de bens aloidals. “dal longobardo hariman e dal tedesco heermanner, divenuto in latino medievale arimanus, uomo d’arme, uomo dell’esercito. Con questo termine nelle fonti giuridiche longobarde venivano definiti gli uomini liberi appartenenti all’esercito che godevano della pienezza dei diritti politici e civili”.

(ND Vol II, pg.  93) (NZ pg.  122) (DLI pg.  161,818) 
  
* Element de la llista puntejada
Segons Miquel Arimany en la seva biografia, explica que el cognom podria significar "Home d'Eri". Eri era una contrada d'alemanya d'on procedien els que amb aquest nom s'en van venir a Catalunya cap a l'any 800 dC., en l'època de la coronació de l'emperador Carlemany. Aquesta dada no s’ha pogut confirmar. Potser no anava tan mal encaminat ja que es probable que desprès de la victòria de Carlemany sobre els Longobars, alguns d’aquestos l’acompanyes en una de les seves incursions en terres Catalanes contra els Musulmans, previ pas per l’actual França, i s’instal•les a Catalunya.   

(MMA) 

* Element de la llista puntejada
Hipòtesis a banda, durant els segles VIII al IX, hi ha diferents documents en l’antic Regne d’Itàlia, en que diversos personatges van adoptar el mot ARIMANNUS com a  nom i altres com a sobrenom. En l’obra de G. Tabaco, apareixen fins a 26 persones que afegeixen al seu nom la seva professió militar-soldat, “arimanno”.

Cap el s.X en començar a aparèixer l'ús dels cognoms per diferenciar a les persones, aquest es va afegir al nom de les persones d'una família,  els quals l'havien agafat del nom propi i/o de l’ofici i forma de vida d'un avantpassat.

El primer cop que apareix reflectit, com a Cognom o com sobrenom, en documents catalans es el 28 d’abril del 949-950, amb la forma ARTMANNO com a nom personal, en ell s’explica com: “el comte i marquès Borrell (Borrell II) dóna al seu fidel ODERIC, dit també ERIMANY, un solar amb cort  a la ciutat de Girona, situat a la vora de l’església de sant Genís”.

(CDSG pg.  127-128).

      Durant el segle XI, i dins de Catalunya, tenim el primer grup familiar compost de 5 germans, (MIRO, GALCERAN I, ARNAU, BERNAT i GUISAD), Aquestos i els seus descendents, ja usaven ERIMANNUS com a  cognom, si mes no, com a sobrenom.

      En tots els documents localitzats s’ha trobat el cognom de diverses maneres com: ARIMANY, ARIMANNUS,  ARTMANNUS, ERIMAN, ERIMANDI, ERIMANI, ERIMANII, ERIMANNI, ERIMANNO, ERIMANNUS, ERIMANY, ERIMENY, HARIMAN, HERIMAN o HERIMAGNUS.