Aquesta és una pàgina de proves de NataliaCM9. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.

Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari

ESGLÉSIA DE SANT ANTONI ABAD[modifica]

Entradeta[modifica]

L'Església de sant Antoni Abat es troba en el municipi d'Alcublas, a la província de València, concretament a la comarca dels Serrans. Es trola encapçalada en tres places, la plaça de l'Església, la plaça de Florentina Mañes, i pel costat menys visible, la plaça de Blasco Ibáñez. Es tracta d'un edifici d'arquitectura religiosa construït entre els segles XVII i XVIII, i d'ordre toscà.^[1] És un Bé de Rellevància Local amb identificador número 46.10.018-005.

Antecedents[modifica]

Malgrat que l'església que coneixem en l'actualitat oneja entre els segles XVII i XVIII, la part antiga pertany al segle XIII, tractant-se d'un xicotet edifici assentat a la torre en l'actual sagristia, i identificada com una església primitiva. El problema que presentava esta església primitiva era el seu limitat espai, i per tant, la seua escassa capacitat per a l'entrada de fidels. Arribats al segle XVII es va construir una església de major grandària, la qual es va adossar a la ja existent, i és la que coneixerem en l'actualitat, excepte per la seua torre, que es va reconstruir a posteriori.^[2]

Descripció[modifica]

L'església de sant Antoni Abat és un edifici d'una sola nau amb cúpula octogonal sense la presència de creuer. Es troba organitzada mitjançant tres portes, una al costat de l'epístola, que seria la de principal accés, i dos al costat de la torre, concretament a cada costat d'esta. (Encara que la porta esquerra ha sigut tapiada, i en l'actualitat només podem trobar una al costat de la torre). La seua construcció es basa en mur de maçoneria, amb reforç carreus de pedra a les cantonades i en els buits. Una cosa realment important, perquè permet el reforç del mur. La cúpula de la sagristia es pot admirar amb mes claredat des de la plaça de Blasco Ibáñez i està coronada amb teula esmaltada de color blau. Ha patit diverses obres d'ampliació i de reconstrucció.^[3]

Modificacions posteriors[modifica]

En el segle en què es va ampliar l'església, ( XVII ), van sorgir problemes amb la torre i la cúpula, per la qual cosa es va procedir a alçar una nova torre.

En 1917 va patir un incendi que va destruir part de la sostrada, el retaule de l'altar major, l'òrgan, cor i altars laterals^[1]

El 22 de Maig de 1946, i, en gran manera, a causa del mal estat que va deixar l'incendi de 1917, es va produir l'enfonsament de la torre, no passarien mes de sis anys, en 1952, quan es va construir la torre que existeix en l'actualitat.^[1]

Compada amb l'església del poble veí de Casinos, es un cas completament diferent, perquè a la torre va aparéixer una gran clivella en els anys seixanta del segle passat, (i amb la qual cosa, la dècada posterior al problema que va succeir amb la torre de l'església d'Alcublas) i, sota el espirit innovador i de canvi propi de la dècada es va procedir a l'enderrocament de l'església íntegrament, per a la seua posterior construcció des de zero. Com veiem, això no va ser el que va succeir amb el cas de l'església de sant Antoni Abat.

L'escultura de sant Antoni Abat, datada del segle XVII, situada a l'interior. En un principi es localitzava en l'exterior, on se situa l'actual escultura de la façana principal. Esta, es troba composta per fusta tallada, estofada, policromada i daurada. D'altra banda, l'escultura que es troba en l'exterior^[4], i que es va realitzar per a substituir la de fusta, està feta de pedra. Totes dues escultures de sant Antoni Abat són idèntiques.^[3]

La creu parroquial^[5] es troba datada del segle XIII. Posseeix la signatura de Eloy Camañes, orfebre valencià, de gran reconeixement de l'època. Els seus materials són plata i or, encara que plata en major quantitat. En la seua part davantera podem apreciar la imatge del patró d'Alcublas, sant Antoni Abat, Sant Cristòfor, en honor a la protecció dels pelegrins, els Sants de Pedra, Abdón i Senén, implorant la protecció dels camps, i salvar-los, d'esta manera, del mal clima, alguna cosa de vital importància per als *alcublanos. En la part inferior trobem la creu oriental d'Egipte, en honor al lloc de naixement de sant Antoni Abat, i finalment, el pare etern, el qual es troba en la intersecció que forma la creu. En la seua part posterior es poden apreciar alguns dels sants de major rellevància de València, com ho són Sant Vicent Ferrer, Santa Bàrbara, Sant Sebastià i Sant Vicent Martir.^[3]

En els altars laterals trobem la Verge dels desamparats^[6], Data del segle XVII, i va pertànyer a la Cartoixa de Vall de Crist, d'Altura. Poc abans de la Guerra civil va anar a portar a restaurar, fet que va permetre la supervivència d'esta. Està fabricada de cartó - pedra i la seua utilitat era la de la col·locació en l'els fèretres de persones amb poques possibilitats econòmiques en els enterraments, per a així poder oferir un enterrament digne, el material de la mateixa està pensant perquè el seu pes siga el més lleuger possible.^[3]

El reliquiari de la cova Santa fa honor al Santuari d'Altura, a 15 minuts amb cotxe de la població d'Alcublas. Quant als seus materials, parlem de fusta banyada en or de 24 *kt , en el centre està la imatge de la Cova Santa en algeps, igual que l'original. Podem apreciar també un os que es troba en aquest reliquiari, es creu que de Sant Vicent Ferrer, encara que veritablement no existeix cap evidència.^[3]