Usuari:Pallares/Colònia (Alemanya)
Economia[modifica]
Educació, formació i investigació[modifica]
La Universitat de Colònia, fundada al XIV segle, continua sent una de les més grans d’Alemanya amb uns 48.000 estudiants [1] .
A més, la [[{{{2}}}]] ([[:Technische Hochschule Köln:{{{2}}}|Technische Hochschule Köln]]) , fundada el 1971, és la Fachhochschule (Universitat de Ciències Aplicades) més gran d'Alemanya, amb 27.000 estudiants [2] .
El 2018, Colònia tenia 24 instituts universitaris i 4 grans escoles d’ensenyament superior (6 públiques, 19 privades i 1 confessional) amb les més variades especialitats, de les quals 14 tenen seu a Colònia [3] . Amb prop de 100.000 estudiants, Colònia és amb Berlín, Múnic i Hamburg una de les quatre ciutats universitàries més grans d'Alemanya [4] .
Els instituts d’investigació, en particular :
- l’ Institut Max-Planck per a la Biologia del Envelliment ;
- l’ Institut Max-Planck per a l’estudi de les societats ;
- l’ [[{{{2}}}]] ([[:Max Planck Institute for Plant Breeding Research:{{{2}}}|Max Planck Institute for Plant Breeding Research]]) ;
- el Centre Alemany d’Aeronàutica i Astronàutica ;
- el Centre Europeu d’Astronautes .
Transport[modifica]
Colònia està ben comunicada amb transport públic amb una densa xarxa de metro lleuger.
- Metro lleuger de Colònia .
Colònia té diverses estacions de tren :
- Estació Central de Colònia ;
- Estació de Colònia Messe / Deutz ;
- Estació de Colònia Ehrenfeld ;
- Estació de l'aeroport de Colònia / Bonn .
La connexió a la xarxa regional S-Bahn express la proporciona la xarxa S-Bahn Rin-Ruhr de l'àrea metropolitana.
Colònia forma part de la xarxa de trens Thalys que connecta França, Bèlgica, els Països Baixos i el nord-oest d'Alemanya [5] . A més, la línia d’alta velocitat Colònia - Rin / Main, amb una longitud de 177 km, posada en servei el 2002, uneix Colònia amb Frankfurt del Main .
Colònia té un aeroport : Aeroport de Colònia / Bonn Konrad-Adenauer, situat a 12 km de Colònia i a 16 km de Bonn. És el centre de les empreses UPS i FedEx. Serveix 115 destinacions a 35 països [6] .
La ciutat de Colònia té una boulevard perifèric . Es va construir a finals XIX segle XIX. segle i principis XX segle XX, encara es completa i s’amplia. El seu desenvolupament prové del treball d’arquitectes urbans com [[{{{2}}}]] ([[:Karl Henrici:{{{2}}}|Karl Henrici]]) , Josef Stübben i Fritz Schumacher .
-
La gare centrale vue du ciel.
-
Gare de triage de Cologne à Godorf. À l'arrière-plan, la raffinerie de LyondellBasell. Mai 2018.
-
Gare de Cologne Messe/Deutz, un accès au parc des expositions.
Transport fluvial[modifica]
Travessada pel Rin, la ciutat és un punt històric de pas per a la navegació fluvial a Renània. ports interiors de Colònia són el segon port interior més gran d’Alemanya [7] amb un trànsit de mercaderies de 12,8 milions de tones el 2015 [8] .
Estació de mercaderies Köln Eifeltor (de) situat a la riba esquerra del Rin és el lloc més gran d'Alemanya dedicat al transport combinat .
Colònia i el Rin[modifica]
Colònia s’ha vist afectada reiteradament per les inundacions. En èpoques normals, el nivell de l'aigua del Rin és de 3,48 metres [9] i el cabal normal del riu té una mitjana de 2000 m³ / s. Però això varia amb el nivell de l'aigua i pot oscil·lar entre 690 m³ / s (nivell de 0,81 m el 2003) i 10.800 m³ / s (nivell de 10,69 m el 1995) [10] . Les pitjors inundacions registrades es van produir el febrer de 1784, quan les temperatures van augmentar després del llarg i fred hivern de 1783-84. El Rin es va congelar i la fusió de la neu i el gel va donar lloc a una màxima rècord de 13,55 metres. Les inundacions i els forts blocs de gel a la deriva van devastar els berges i tots els vaixells. A la plana inundable, van destruir edificis i fortificacions i es van haver 65 morts. Masses d’aigua i gel van destruir completament la ciutat de Mülheim am Rhein .
Al segle XX, les inundacions de 1926, 1993 i 1995 van assolir nivells d’aigua de fins a 10,69 metres. Des del 2005 s’utilitzen parets de protecció fixes o mòbils per protegir la ciutat fins a un nivell d’aigua d’11,90 metres. El Rin ha tingut baixes aigües diverses vegades : el matí del 20 de setembre de 2003, el nivell del Rin va caure a 0,8 metres, batent el rècord de 1947. El rècord es va tornar a batre l'octubre del 2018, quan el nivell de l'aigua només era de 0,67 m el 23 d'octubre. Tot i això, el nivell de 0 metres significa que el canal de 150 metres d’amplada al mig del riu encara té un metre de profunditat. La navegació interior va haver d’acceptar restriccions però no va ser completament interrompuda, com a l’Elba.
-
La riuada més devastadora del 1784.
-
Inundació de novembre de 1930.
-
Inundació al febrer de 1970. El mesurador del nivell de l’aigua té els peus a l’aigua.
-
Inundació d'abril de 1983.
-
Vista del pont Hohenzollern des del terrat de la catedral : l’alineació del pont i la catedral és ben visible.
Colònia té cinc ponts sobre el Rin :
- el Deutzer Brücke, que connecta Deutz amb el centre de la ciutat,
- el pont Hohenzollern, un pont ferroviari i de vianants, entre Colònia i Deutz,
- el pont de Mülheim, que connecta Riehl i Mülheim,
- el pont Rodenkirchen que integra la Bundesautobahn 4 i la circumval·lació de Colònia,
- el Severinsbrücke que connecta Deutz amb el Rheinauhafen .
[[Categoria:Lliga Hanseàtica]]
[[Categoria:Colònia]]
[[Categoria:Pàgines amb traduccions sense revisar]]
- ↑ Die Universität in Zahlen sur le portail de l'Université de Cologne
- ↑ Wissenswertes auf einen Blick sur th-koeln.de.
- ↑ «Studieren an Hochschulen in Köln». studis-online.de.
- ↑ «Die 10 größten Studentenstädte, Unis und Hochschulen 2018». studis-online.de, 22-10-2018.
- ↑ Voyager en train en Europe : quelle compagnie ferroviaire emprunter depuis la France ?, lefigaro.fr, 6 novembre 2020.
- ↑ «Sommerflugplan 2015: Sieben neue Ziele ab Flughafen Köln/Bonn». airliners.de. [Consulta: 27 avril 2021].
- ↑ «Un résultat record pour le port de Cologne en 2019». npi-magazine.com, 15 juillet 2020.
- ↑ «Zweitgrößter Binnenhafen Deutschlands» (en alemany). hgk.de. [Consulta: 25 avril 2021].
- ↑ Der Kölner Pegel. In: steb-koeln.de.
- ↑ «Der Kölner Pegel». [Consulta: 27 avril 2021].