Usuari:Pere prlpz/admissibilitat de científics i investigadors

Fent-ne 5 cèntims: Els científics i investigadors són admissibles si han rebut cobertura significativa per part de fonts fiables. Que un investigador sigui autor de publicacions i que aquestes siguin citades, que les institucions on col·labora en publiquin el currículum, o que els mitjans de comunicació el consultin com a expert en algun tema, no suposa rebre cobertura si no és que se n'ha fet ressò una font fiable.

D'acord amb el criteri general de notabilitat, una persona serà notable si ha rebut cobertura significativa en fonts fiables i independents del subjecte. Ara bé, sovint trobem fonts (en línia o no), pertanyents a institucions serioses, que esmenten d'alguna manera un investigador però sense fer-ne una mínima cobertura o sense ser independents del subjecte. Freqüentment, aquestes fonts són citades en gran nombre en un article com a referències, ja sigui de bona fe o com amb la intenció d'encobrir la manca d'admissibilitat del subjecte. Això passa en certa mesura amb tots els professionals que tinguin presència en línia, però pels científics l'abundor i el prestigi de les fonts acadèmiques fa necessari avaluar amb cura si les fonts estan donant cobertura al tema de l'article o no, si el que estem avaluant és la notabilitat del subjecte.

Què no suposa rebre cobertura

• Ser autor de publicacions: En general, les publicacions fetes per científics i investigadors són fonts fiables. Ara bé, ser autor de publicacions, no suposa rebre una cobertura.
  • Una publicació és una obra on el seu autor parla d'un altre tema.
  • Una publicació no és independent del seu autor.
  • Publicar articles acadèmics i llibres (o capítols de llibres) forma part de la feina habitual dels investigadors (sovint uns quants per any). Aleshores, tenir desenes d'articles publicats no suposa un fet excepcional que permeti presumir que l'autor hagi rebut una cobertura significativa.
• Ser citat:
  • Les publicacions acadèmiques se citen les unes a les altres per motius diversos, que no solen incloure parlar dels autors dels articles citats. Les cites hi poden ser per referenciar dades o qualsevol altra afirmació de l'article, sense donar cobertura a les conclusions de l'article ni al seu autor.
  • Els articles citen sovint treballs previs en la mateixa línia d'investigació del mateix autor o d'autors relacionats en la mateixa institució, cosa que fa encara menys significatives algunes citacions.
  • El nombre de citacions no és per si sol un indici suficient de notabilitat. Tenint en compte que un article pot portar desenes de citacions, que un investigador pot fer alguns articles per any, les citacions que arriba a fer un autor mitjà de treballs acadèmics pot situar-se fàcilment als centenars, i cal esperar que un autor mitjà rebi un nombre semblant de citacions.

  Algun treball que en cita un altre pot estar donant cobertura al seu autor, però per confirmar-ho cal comprovar què diu el text del treball. No n'hi ha prou amb comprovar que la cita existeix.

• Tenir un currículum publicat per institucions acadèmiques: És normal que les institucions a les que pertany un investigador tinguin una pàgina amb el seu currículum o la seva biografia, i fins i tot les institucions amb les que ha col·laborat la poden tenir. Aquestes pàgines poden ser molt útils per verificar dades no polèmiques, però no són cap indici de notabilitat, perquè procedeixen de fonts que no són independents del subjecte.
• Ser entrevistat o consultat pels mitjans: Quan un científic apareix als mitjans cal veure quin és el tema central de l'aparició, que és el que està rebent cobertura. Un article o una entrevista sobre la vida i la trajectòria del científic li pot estar donant una cobertura significativa, i si el tema és un projecte o una investigació en el que el científic ha participat, aleshores es pot avaluar si el que està rebent cobertura és el projecte o el científic. Ara bé, si davant d'un fet d'actualitat un mitjà dóna la paraula a un expert en una ciència relacionada, això no suposa donar cobertura a l'expert, sinó al fet d'actualitat o als fenomens científics que s'hi relacionen.
• Aparèixer als catàlegs de les biblioteques: El destí natural de la majoria de llibres acadèmics és que alguns exemplars acabin en biblioteques acadèmiques. Aleshores, ser autor d'un llibre que surt als catàlegs de les biblioteques universitàries no és un indici de notabilitat.

Tot i això, sovint algunes fonts que no són independents del subjecte poden servir igualment per confirmar dades no polèmiques.

Què sí que suposa rebre cobertura significatica

• Que alguna font fiable independent publiqui la biografia del subjecte. No són independents ni les institucions on treballa el subjecte ni les informacions difoses per altres institucions en relació amb activitats que faci el subjecte en aquestes institucions (per exemple, no és cobertura significativa que a la documentació d'un curs que imparteixi el subjecte com a convidat, s'hi inclogui un currículum dels professors).
• Que el subjecte rebi un premi important d'alguna institució independent. Inclou els premis científics de màxim nivell del seu camp (per exemple, la medalla Fields) o de màxim nivell nacional, els premis cívics genèrics (per exemple la Creu de Sant Jordi) o els doctorats honoris causa.