Viburnum lantana
 Fruits del tortellatge | |
|
| |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Dipsacales |
| Família | Adoxaceae |
| Gènere | Viburnum |
| Espècie | Viburnum lantana L. |
|
| |
| Nomenclatura | |
| Sinònim taxonòmic |
|
 | |
El tortellatge (Viburnum lantana)[2] és un arbust de la família de les adoxàcies de distribució eurosiberiana o submediterrània. També rep el nom de cartellatge, tintillainera o tortellatge.[3]
Descripció[modifica]
És un arbust caducifoli que ateny els tres metres d'alçada.
L'Escorça, primer és marró groguenca i després grisenca i estriada longitudinalment.
Les branques són oposades, les joves flexibles i piloses.
Les fulles són oposades, grans, gruixudes i toves, rugoses, ovals i cordades a la base, dentades-crenades, de color verd grisenc, pubescents a l'anvers i densament tomentoses al revers amb nerviació sobresortint, el limbe de 3,5 a 10(13) cm.[4]
Les flors petites (diàmetre 5-9 mm) d'un color blanc groguenc, oloroses, agrupant-se en inflorescències corimbiformes (diàmetre 6-10 cm) semblants a les del marfull (Viburnum tinus). Floreix d'abril a maig.
El fruit és una drupa d'uns 8 mm de llargada, ovoide aplanada, vermella que es torna negra en madurar.[5]
Ecologia[modifica]
Requeriments d'il·luminació. És una espècie de mitja ombra.
Sòl. Terrenys argilosos, llimosos o d’al·luvió. pH bàsic o lleugerament àcid.
Requeriments d'humitat. És una espècie d'àmplia tolerància respecte als requeriments hídrics.[5]
Distribució[modifica]
És una espècie originària de l'Europa meridional, occidental i central. Creix principalment en rouredes seques de roure martinenc i roure valencià, tot i que també pot trobar-se en boscos caducifolis més humits. Al Bages, el tortellatge creix preferentment als boscos de la meitat nord, més freda.
Creix a una altitud entre els 200 i els 2000 metres.[6]
Referències[modifica]
- ↑ «Viburnum lantana» a The Plant List. Data consulta: 21 de febrer de 2014.
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans (en català). Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 206-207. ISBN 84-7306-407-0.
- ↑ «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ de Bolòs, Oriol; Vigo, Josep; Masalles, Ramon M.; Ninot, Josep M. «Caprifoliàcies». A: Flora Manual dels Països Catalans (en català). 2a ed.. Barcelona: Portic Natura, 1993, p. 797. ISBN 8473064003.
- ↑ 5,0 5,1 Rameau, J. C. i altres. Flore Forestière Française. París: Institut pour le devéloppement forestier, 1989, p. 695. ISBN 2-904740-16-3.
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 8 gener 2016].
