Vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres
(grc) Βίοι καὶ γνῶμαι τῶν ἐν φιλοσοφίᾳ εὐδοκιμησάντων  (Bíoi kai gnômai tôn en filosofíai eudokimēsántōn) | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra escrita |
| Fitxa | |
| Autor | Diògenes Laerci |
| Llengua | grec antic |
| Creació | segle III aC |
Vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres (també anomenat Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres o Vides i opinions de filòsofs eminents; en grec περὶ βίων, δογμάτων καὶ ἀποφθεγμάτων τῶν ἐν φιλοσοφία εὐδοκιμησάντων, ‘perí bíon, dogmáton kaí apofthegmáton tón en filosofía evdokimisánton’) és una biografia dels filòsofs grecs fins al segle III escrita per Diògenes Laerci, a l'antiga Grècia, tal vegada durant la primera meitat del segle iii. Es divideix en 10 llibres. A finals del segle XV va ser traduïda al llatí per l'humanista italià Ambrosius Traversarius. Vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres ha estat traduït per Sergi Grau Guijarro i s’està publicant a la col·lecció Bernat Metge.
L'obra presenta una descripció de les vides i dites dels filòsofs grecs. Alguna vegada Michel de Montaigne va escriure que lamentava que no haguessin existit una dotzena de Laercis en lloc de només un.[1]