Väki
Väki és un poder sobrenatural de la mitologia finesa. Els finesos bàltics creien que els väki residien en llocs naturals, objectes i animals.[1] El Väki ha estat comparat amb el mana. Tanmateix, segons Laura Stark, väki tracta d'un poder impersonal més que d'una força universal.[2] Väki també s'ha comparat amb orenda.[3]
Alguns folkloristes han afirmat que els väki es troben en objectes, especialment els connectats amb el món del sobrenatural.[4] El concepte de väki va ser documentat per primera vegada al segle XVIII per Christfrid Ganander al seu llibre Mythologia Fennica.[5]
Segons K. Krohn, el väki es va originar a partir de creences animistes.[6] Hi ha una manca d'informació sobre com la majoria dels tipus de väki van ser utilitzats pels tietäjä.[7]
Etimologia[modifica]
En finès modern, väki significa una multitud de persones o habitants d'una casa o lloc. La paraula també es podria traduir com a gent.[8] La paraula väki també significa poder.[9] El terme väki també s'utilitza per a haltija.[10] (Per al context d'aquest article es parlarà dels poders sobrenaturals.)
Tipus de väki[modifica]
- Kallion Väki: Väki dels penya-segats, aquest väki s'utilitzava en casos judicials.[11] Considerat com el väki més difícil de controlar i només els vells el manejaven.[7]
- Kalman Väki: Kalman väki és el väki de la mort. Es creu que aquest väki es troba dins de cadàvers, cementiris i altres coses relacionades amb els enterraments. Es creu que les persones poden infectar-se per aquest väki si mengen terra que la conté, no realitzen correctament els rituals per als morts o si no respecten els morts.[11]
- Löylyn Väki: Es diu que els Väki de la sauna infectaven persones amb malalties.[11]
- Maan Väki: Aquest väki residia a terra. Difereix segons el tipus de sòl i es va utilitzar per diferents motius.[11]
- Metsän Väki: Aquest väki era per al bosc o els animals.[11] Es creia que els väki dels boscos podrien envair el cos humà i causar malalties.[12]
- Tulen Väki: Aquest väki residia al foc. Tenia el poder tant per infectar com per curar. També es considera el väki més poderós.[11]
- Veden Väki: Väki que resideix en cossos d'aigua com llacs o pous.[11]
Referències[modifica]
- ↑ «Väki | Finnish mythology» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 6 setembre 2021].
- ↑ Stark, Laura. Peasants, Pilgrims, and Sacred Promises: Ritual and the Supernatural in Orthodox Karelian Folk Religion (en anglès). BoD - Books on Demand, 2018-11-07, p. 47–48. ISBN 978-951-746-366-9.
- ↑ Fulkerson, Mary McClintock. The Oxford Handbook of Feminist Theology (en anglès). OUP Oxford, 2012, p. 520. ISBN 978-0-19-927388-1.
- ↑ Valk, Ülo. Storied and Supernatural Places: Studies in Spatial and Social Dimensions of Folklore and Sagas (en anglès). BoD - Books on Demand, 2018-04-26, p. 62–63. ISBN 978-952-222-917-5.
- ↑ Raudvere, Catharina. More Than Mythology: Narratives, Ritual Practices and Regional Distribution in Pre-Christian Scandinavian Religions (en anglès). Nordic Academic Press, 2012, p. 156. ISBN 978-91-85509-71-3.
- ↑ Karsten, Rafael. The Origins of Religion (en anglès). Routledge, 2020-09-23. ISBN 978-1-000-15644-7.
- ↑ 7,0 7,1 Siikala, Anna-Leena. Myth and Mentality (en anglès). BoD - Books on Demand, 2019-01-10, p. 72. ISBN 978-951-746-371-3.
- ↑ Pócs, Éva. Body, Soul, Spirits and Supernatural Communication (en anglès). Cambridge Scholars Publishing, 2019-01-17, p. 175. ISBN 978-1-5275-2623-5.
- ↑ Roper, J. Charms, Charmers and Charming: International Research on Verbal Magic (en anglès). Springer, 2008-11-19, p. 172. ISBN 978-0-230-58353-5.
- ↑ Bane, Theresa. Encyclopedia of Spirits and Ghosts in World Mythology (en anglès). McFarland, 2016-03-09, p. 68–69. ISBN 978-1-4766-2339-9.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 Stark, Laura. Peasants, Pilgrims, and Sacred Promises: Ritual and the Supernatural in Orthodox Karelian Folk Religion (en anglès). BoD - Books on Demand, 2018-11-07, p. 48–50. ISBN 978-951-746-366-9.
- ↑ Katajala-Peltomaa, Sari. Demonic Possession and Lived Religion in Later Medieval Europe (en anglès). Oxford University Press, 2020-02-19, p. 41–42. ISBN 978-0-19-885046-5.