Zipi i Zape

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Zipi y Zape)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesZipi i Zape
Zipi y Zape.jpg
Tipus sèrie de còmics
Fitxa tècnica
Autor Josep Escobar i Saliente i Joaquín Cera Barrios
Guionista Josep Escobar i Saliente i Juan Carlos Ramis Jiménez
Llengua castellà
Inici publicació 1948
Tancament 2002
Estat Espanya
Dades editorials i contingut
Gènere còmic d'humor
Editorial Editorial Bruguera
Ediciones B
Modifica les dades a Wikidata

Zipi i Zape (Zipi y Zape en la versió original en castellà) son personatges de ficció de còmic els protagonistes son dos bessons amb aquests noms, obra de Josep Escobar. Són pràcticament idèntics, només els distingeix el color dels cabells, Zipi té els cabells rossos i Zape morens. Aquests dos personatges protagonitzen històries d'entremaliadures a l'època franquista. Els seus noms provenen del mot zipizape, que en castellà significa 'daltabaix', 'gresca'.

Les històries d'en Zipi i en Zape van ser publicades per l'Editorial Bruguera i són el segon còmic més traduït de l'espanyol a altres llengües, només per darrere de Mortadel·lo i Filemó.[1]

Trajectòria editorial[modifica]

Zipi i Zape s'enmarca a la tradició de nens entremaliats del còmic successor dels alemanys Max und Moritz (1865) i els americans The Katzenjammer Kids (1897).[2][3] Van debutar oficialment al número 58 de la revista Pulgarcito de l'Editorial Bruguera (corresponent a la cinquena època de la col·lecció, abans que sumés la numeració de les èpoques anteriors), encara que Escobar ja havia publicat còmics similars un o dos anys abans.[4] Totes les seves primeres historietes eran curtes, amb una extensió d'una a vuit pàgines.

Aviat va començar publicar-se també a altres revistes de l'editorial: "Súper Pulgarcito" (1949), "Ven y Ven" (1959), "Gran Pulgarcito" (1969) i "Mortadelo" (1970).[5] En aquesta època, Escobar va produir algunes historietes de major extensió, arribant a les quarenta-quatro pàgines del clàssic àlbum del còmic francobelga.

Títol Publicació original Data publicació Publicació en català Data publicació págines
El secuestro Mortadelo números 0-3 1970 16
La volta al món (La vuelta al mundo) Mortadelo números 4-14 1970-1971 Mestres de l'Humor 2[6] 11/1987[6] 44
El túnel del temps (El tonel del tiempo) Mortadelo números 15-25 1971 Mestres de l'Humor 4[6] 11/1987[6] 44
Detectius en acció (Detectives en acción) Mortadelo números 26-36 Mestres de l'Humor 6[6] 12/1987[6] 44
Enviats especials (Enviados especiales) Mortadelo números 37-47 Mestres de l'Humor 12[6] 12/1989[6] 44
El gran safari Mortadelo números 48-58 Mestres de l'Humor 8[6] 12/1987[6] 44
Aprenents a la babaà (Aprendices al tun tun) Mortadelo números 56-69 1972 Mestres de l'Humor 16[6] 5/1990[6] 44
Contamos con vosotros Mortadelo números 70-80 44
Caballeros andantes Mortadelo números 81-91 44
L'esprai màgic (El "spray" mágico) Mortadelo números -102 Mestres de l'Humor 20[6] 8/1990[6] 44
Estrellas de la publicidad Mortadelo números 103-113 44
Un problema de locomotoras Mortadelo números 114-124 44
Busque, corra y cobre Mortadelo números 125-135 44
Expertos en juguetes Mortadelo números 136-146 44
Guerra a la xusma (Guerra al hampa) Mortadelo números 147-157 1973 Mestres de l'Humor 25[6] 5/1990[6] 44
Una herencia complicada Mortadelo números 158-168 44
Futbolerías Super Zipi y Zape números 115-125[7] 44

Al 1971 Zipi i Zape van obtenir les seves pròpies revistes: la setmanal "Zipi y Zape" i la mensual "Super Zipi y Zape".[3] També aquell any, les seves aventures van començar a recopilar-se a àlbumes de la nova Colección Olé i als més extensos Magos del humor. A partir de 1978 també es van recopilar en la col·lecció Súper Humor. També es van editar llibres amb acudits i curiositats diverses.

Al 1976 la revista Zipi y Zape tenia una tirada setmanal de 124 500 exemplars.[8] Dos anys després, Bruguera publicava una revista més: "Zipi y Zape Especial".

Al 1986 Escobar abandona els seus personatges per l'enfonsament econòmic de Bruguera, i crea una serie similar, Terre y Moto, per a la revista Guai! d'Editorial Grijalbo.[3]

A l'adquirir Ediciones B el fons editorial de Bruguera, Escobar retorna als personatges clàssics. Continuà traballant a la sèrie, tot i la seva avançada edat, fins a la seva mort el 1994. Durant aquesta època Juan Carlos Ramis dibuixava a aquests personatges a seccions temàtiques a dues pàginas a les revistes contenedores de les historietes de Zipi i Zape, a seccions como "Nuestro álbum de fotos" o "In Out". L'any 2000, els hereus d'Escobar van donar la seva conformitat a que Ramis continués amb els personatges amb Joaquín Cera. Aquests van publicar algunes historietes llargues, però van tenir poc èxit.[8]

Títol Publicació original Data publicació Nº de pàgines
El laboratorio secreto Magos del Humor Zipi y Zape número 4[7] 2001 48
Robinsones Zapatilla Magos del Humor Zipi y Zape número 5[7] 2001 48
Locos por la música Olé Zipi y Zape número 6[9] 2002 48
¡Houston, tenemos dos problemas! Olé Zipi y Zape número 7[9] 2002 48
Olimpiadas escolares Olé Zipi y Zape número 8[9] 2002 48

A octubre de 2013, a la col·lecció Magos del Humor 160 s'hi va publicar l'adaptació de la pel·lícula Zipi y Zape y el club de la canica,[10] dibuixada per José Luis Reyes amb guió de Jesús de Cos.[7]

Personatges destacats[modifica]

  • Zipi i Zape: els dos protagonistes, normalment tenen el costum de no estudiar, jugar a futbol, fer vida de carrer, i fer trapelleries inquietes amb la gent; no són mals nois en el fons, i sovint ajuden a ancians desvalguts i transeünts que corren perill de ser atracats; però la seva poca intel·ligència i astúcia, i la seva activitat constant i inquieta, junt amb la seva escassa sort, acaben quasi sempre causant alguna destrossa, i això els fa rebre algun càstig (usualment castigats cara a la paret); això no obstant, quan són castigats rarament intenten escapar al seu càstig, sinó que s'hi sotmeten amb resignació. Encara que en alguna rara ocasió els surt bé la cosa, i fins en Pantuflo i en Minervo els premia algun èxit de la seva conducta (per exemple quan impedeixen l'atracament d'un vianant indefens, o en les raríssimes ocasions en què canvien de conducta, estudien una mica i aproven). [La trapelleria amb destrosses sobretot casuals, la dolenteria, la hiperactivitat, la sociabilitat alegre i desinhibida, els conflictes amb els superiors, i les poques ganes d'estudiar (o treballar) de Zipi i Zape són molt comparables, de fet, amb les d'en Sergi Grapes.
  • Pantuflo Zapatilla: el pare dels bessons, intenta millorar la seva conducta en múltiples ocasions, sense aconseguir cap resultat permanent. Normalment (no sempre) acaba disgustat amb les destrosses inevitables o amb els suspensos escolars de sons fills. Tanmateix, conscient que, per poc estudiosos que siguin, són bons nois, els tolera. En les primeres historietes, els càstigs que don Pantuflo fa als seus fills són tan desproporcionats com poc realistes: en una ocasió, com a reprimenda per certa trapelleria de sons fills, els fa res menys que abandonar-los en una habitació a punt d'inundar-se d'aigua, o, en una altra, persegueix Zipi amb una bomba a punt d'explotar... A les primeres històrietes tenia el nom de Raguncio Feldespato.[8]
  • Jaumeta (Jaimita en castellà, de cognom Llobregat): la mare dels protagonistes. No està molt segura de si defensar la conducta del seu marit rigorós, o si estar de part dels seus fills (trapelles però benintencionats); la seva conducta és molt variable entre un i altre extrem. A vegades, la parella de bessons intenta ajudar amb tota la bona intenció a sa mare a fer el menjar o bé alguna altra tasca casolana, però la seva poca concentració en la feina i la seva conducta una mica "boba" acaben creant molts cops algun disbarat en la feina domèstica... Però, entre els disgustos i les ocasionals alegries que rep dels seus dos fills, la seva mare els tolera i aprecia.
  • Sapientín: el cosí dels bessons, és la seva antítesi, un noi d'ulleres aplicat i molt formal, tot i que sovint una mica presumit. Sembla un introvertit i es relaciona poc amb els companys de classe; mai se'l veu jugant a futbol ni gaire sovint passejant pel carrer, a diferència dels seus cosins. Sovint descriu als Zipi i Zape com uns ignorants, i els diu que "no sereu res en la vida"; malgrat tot, els Zipi i Zape i el seu cosí set-ciències, malgrat alguna ocasió de conflicte, es porten generalment bé i s'aprecien.
  • Minervo: el mestre al qual treuen de polleguera en la majoria d'històries, els castiga sovint amb orelles d'ase o aguantant piles de llibres. Tanmateix, els aprecia per la seva simpatia, i un cop va dir: "Si el que tinguessin de trapelles ho tinguessin d'estudiosos, traurien matrícules d'honor". Tanmateix, en alguna molt rara ocasió els veu estudiar de ferm i treure bones notes; llàstima que aquesta conducta mai de la vida acabi sent permanent.
  • Peloto Chivàtez: company de classe que, com el seu nom indica, quan pot avisa els mestres del que està passant i va en contra dels protagonistes. És una mica xantatgista, i de vegades dóna premis (com pernils) a Don Minervo per treure bones notes. No sembla tenir gaires amics a l'escola, i potser està més ben avingut amb sons pares que amb altra gent. No li agrada veure als trapelles Zipi i Zape ben avinguts i somrients entre ells i amb la resta de companys, i sempre intenta perjudicar-los.
  • Don Àngel: és el policia del barri on viuen Zipi i Zape. Sempre està bastant ben avingut amb la parella de germans, i fins en alguna ocasió aquests li ajuden a detenir algun lladre fugitiu (com per exemple un tal "Bach"). En una ocasió, va acusar als Zipi i Zape de no estar al col·legi quan tocava, i els va acompanyar fins a la porta d'allà, però va resultar que ell no sabia que avui el mestre Don Minervo estava malalt i no podia donar classe; els germans bessons, fent-li una mica de burla, van marxar carrer enllà a fer de les seves...
  • El Manitas d'Urani: és un lladre que es dedica a robar a les cases del barri, entre elles la de Zipi i Zape, encara que els dos bessons solen desbaratar els robatoris. No és realment una persona desesperada i perillosa, i en té suficient amb entrar a casa dels bessons quan no hi hagi ningú, lligar i emmordassar a qui s'hi trobi, i robar alguns objectes de valor; tot això, els pocs cops que els bessons ho permeten...
  • Avis Zapatilla: són els pares de Don Pantuflo i, per tant, avis dels bessons. Sovint fan regals a Zipi i Zape, que són al capdavall, per a bé o per a mal, el futur de la seva vellesa. En algunes ocasions conviden als germans bessons a casa d'ells per tal de distreure's una mica, però les trapelleries dels bessons els acaba portant algun disgust, a vegades de gran magnitud (la Jaimita sempre assegura, quan sons fills desbaratadors van a casa sons avis, que ella "es renta les mans" del que pugui passar...). Malgrat tot, no deu ser tan dolenta la cosa, perquè després ja passa que els bessons reben altre cop la invitació dels avis a tornar a casa seva... En tot cas, els avis de la família Zapatilla sempre afirmen que la major alegria de sons néts "és quan aquests ja han marxat"...
  • Donya Espàtula: és la dona de Don Minervo i també treballa a l'escola. Li té poc afecte a Zipi i Zape, sobretot per les entremaliadures que fan a l'escola.
  • Senyors Plómez: són un matrimoni d'amics pesats de Don Pantuflo i Donya Jaimita. Només es coneix el nom de pila de Donya Felisa, però no el del seu marit.

Referències[modifica]

  1. Frattini, Eric; Palmer, Óscar. Guia Básica del Cómic (en castellà). Madrid: Nuer ediciones, 1999, p. 205. ISBN 8480680547 [Consulta: 21 agost 2014]. 
  2. Ramírez (12/1975), pp. 143-145.
  3. 3,0 3,1 3,2 Palmer y Frattini (1998), p. 205.
  4. Guiral (12/2004), pp. 164-167.
  5. Cuadrado (2000), p. 426.
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 «Mestres de l'Humor (1987, B)» (en castellà). [Consulta: 14 abril 2019].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 «Historietas largas de Zipi y Zape» (en castellà). Ojo de Pez, 12-03-2005. [Consulta: 14 abril 2019].
  8. 8,0 8,1 8,2 Cuadrado (2000), p. 1332.
  9. 9,0 9,1 9,2 ; Moreno, Antonio«Zipi y Zape de Escobar» (en castellà). Tebeosfera. [Consulta: 14 abril 2019].
  10. Moreno, antonio. «Magos del Humor (1987, B / Bruguera) 160» (en castellà). Tebeosfera. [Consulta: 14 abril 2019].

Bibliografia[modifica]

  • Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular: De la historieta y su uso 1873-2000. Madrid: Ediciones Sinsentido/Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 2 v, 2000. ISBN 84-89384-23-1. 
  • Guiral, Antoni. El mundo de Escobar (en castellà). Barcelona: Ediciones B., 10/2008. ISBN 978-84-666-3913-2. 
  • Palmer, Óscar; Frattini, Eric. Guía básica del cómic (en castellà). Nuer Ediciones, 1998. ISBN 84-8068-054-7. 
  • Ramírez, Juan Antonio. La historieta cómica de postguerra. Madrid: Editorial Cuadernos para el Diálogo, desembre de 1975 (Colección Memoria y Comunicación). Depòsit Legal: M. 38.325 - 1975. ISBN 84-229-6010-9.