Crin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cua d'un cavall formada per una munió de crins. Es tracta d'un animal de pelatge falb-dun

Crin és el nom de cadascun dels pèls aspres i llargs que creixen al bescoll i a la cua d'alguns animals, especialment els cavalls.[1]

Etimologia[modifica]

El terme crin (un pèl únic) prové del llatí crinis-crinis (cabellera, amb munió de pèls).[2][3][4] La designació llatina d'un únic pèl era seta.[5] En català tradicional crin, seda i cerra eren sinònims. Els diccionaris moderns defineixen els termes anteriors de forma diferent.

Aplicacions[modifica]

Arcs penjats i un feix de crins a la dreta.
Dues manyoples d'aspecte semblant a unes manyoples de bany.

Arcs de violí i semblants[modifica]

La majoria d'instruments musicals de cordes fregades es fan sonar mitjançant un arquet de fusta i un conjunt de cerres tensades muntades en l'arc esmentat. El fregament de les crins contra les cordes provoca la seva vibració i permet emetre sons musicals.

Sedassos[modifica]

Els gals empraren crins de cavall per a fer tamissos i els hispans fibres de lli.[6][7][8] Els egipcis usaven papir.[9] L'ús de crins teixides per a fer arts de pesca i sedassos està ben documentat.[10][11]

Fil i teixits[modifica]

Les crins són un fil natural que fou molt usat per a cosir tota mena d'elements. Les crins es poden teixir per a fer teles molt resistents, tradicionalment usades en tapisseries de mobles.[12][13]

Crinolina[modifica]

La crinolina és un teixit amb ordit de cotó i trama de crin.[14]

Fil de pescar[modifica]

Les crins s'empraren tradicionalment per a fer llinyes de pescar.[15][16]

Pinzells i raspalls[modifica]

[17][18]

Guants de bany rugosos[modifica]

En alguns guants i manyoples per a banys i massatges es desitja que tinguin una certa rugositat. Aquesta aspror permet fregar amb més eficàcia i provoca efectes exfoliants sobre la pell. Abans de les fibres sintètiques era típic fabricar-los amb crins o sisal.

També està documentat l'ús de manyoples de crin per a raspallar el pelatge dels cavalls delicats, que podrien patir amb l'ús de l'estríjol.[19]

Guants de boxa[modifica]

Alguns guants de boxa estan farcits de crin. Proporcionen una pegada més dura però protegeixen menys les mans del boxador.

Higròmetre de tensió de cabell[modifica]

Aquests aparells usen un cabell humà o una crin animal sota tensió. L'allargament del pèl segons la humitat es pot transmetre per un mecanisme de politja fins a una agulla indicadora o un altre indicador. Els tradicionals “monjos amb caputxa mòbil”, que es posa i es treu, segueixen aquest principi.[20][21]

Referències[modifica]

  1. ↑ DCVB: Crin.
  2. ↑ Saturnino Gómez. Arte elemental de gramatica latina. imprenta de Ramon Verges, 1840, p. 5–. 
  3. ↑ R.P. Richardi Arsdekin ... Theologia tripartita universa: complectens perfectam bibliothecam viri ecclesiastici .... sumptibus Societatis, 1737, p. 1107–. 
  4. ↑ Myriam Rolland-Perrin. Blonde comme l'or: La chevelure féminine au Moyen Âge. Presses universitaires de Provence, 28 octubre 2014, p. 41–. ISBN 978-2-8218-3597-9. 
  5. ↑ Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. En la Imprenta de Joseph Torner, 1839, p. 765–. 
  6. ↑ Johann Beckmann. A History of Inventions, Discoveries, and Origins. H.G. Bohn, 1846, p. 161–. 
  7. ↑ Diario curioso, erudito, economico y comercial. Imp. de Manuel Gonzalez, 1786, p. 253–. 
  8. ↑ Johann Hering. De Molendinis, eorumque jure, quem ex jure publico ac privato. Typis Wechelianis apud Danielem & Davidem, 1625, p. 1–. 
  9. ↑ Rafael Rodriguez Mohedano; Pedro Rodriguez Moehedano Historia literaria de Espana, por R. y P. Rodriguez Mohedano. [With] Apologia del, 1772, p. 311–. 
  10. ↑ ANTONIO SAÑEZ REGUART. LD_DICCIONARIO HISTORICO DE LAS ARTES DE LA PESCA NACIONAL. Editorial MAXTOR, 10 setembre 2010, p. 1–. ISBN 978-84-9761-956-1. 
  11. ↑ Narciso Amorós y Vázquez de Figueroa. Triticultura, molineria y panaderia : industrias artológicas. Editorial MAXTOR, maig 2009, p. 51–. ISBN 978-84-9761-593-8. 
  12. ↑ Mor Palouze. Secretos novisimos de artes y oficios, 2. Imp de D. Manuel Sauri, 1841, p. 305–. 
  13. ↑ José Oriol Ronquillo. Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola, 2: que contiene la indicación, la descripción y los usos de todas las mercancías. Imprenta de Agustín Gaspar, 1853, p. 559–. 
  14. ↑ DCVB: Crinolina.
  15. ↑ Izaak Walton; Charles Cotton The Compleat Angler. OUP Oxford, 13 febrer 2014, p. 318–. ISBN 978-0-19-164614-0. 
  16. ↑ Peter Lund Simmonds. The Commercial Dictionary of Trade Products, Manufacturing and Technical Terms .... G. Routledge and Sons, 1872, p. 186–. 
  17. ↑ José Oriol Ronquillo. Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola, 2: que contiene la indicación, la descripción y los usos de todas las mercancías. Imprenta de Agustín Gaspar, 1853, p. 26–. 
  18. ↑ Antoni Pedrola i Font. Materials, procediments i tècniques pictòriques. Edicions Universitat Barcelona, 1982, p. 22–. ISBN 978-84-7528-027-1. 
  19. ↑ Emilio Pajés. La rueda de la fortuna: (Bosquejo de costumbres). Dávila, 1855, p. 62–. 
  20. ↑ C. Donald Ahrens; Robert Henson Essentials of Meteorology: An Invitation to the Atmosphere. Cengage Learning, 5 desembre 2016, p. 91–. ISBN 978-1-305-62845-8. 
  21. ↑ ARUN K. GHOSH. INTRODUCTION TO MEASUREMENTS AND INSTRUMENTATION. PHI Learning Pvt. Ltd., 16 octubre 2012, p. 524–. ISBN 978-81-203-4625-3. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Crin&oldid=32686090»