Vés al contingut

Omega

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de grafemaOmega

Modifica el valor a Wikidata
CaràcterΩ (majúscula)
Unicode: 03A9
Representació TeX: \Omega
etiqueta HTML: Ω

ω (minúscula)
Unicode: 03C9
Representació TeX: \omega
etiqueta HTML: ω

Ω
Unicode: 2126
Modifica el valor a Wikidata
Tipuslletra grega Modifica el valor a Wikidata
Part dealfabet grec Modifica el valor a Wikidata
 < Psi Modifica el valor a Wikidata   sampi Modifica el valor a Wikidata

L'omega[1]o l'òmega[nota 1] és la vint-i-quatrena i darrera lletra de l'alfabet grec. S'escriu Ω en majúscula, i ω en minúscula. Fonèticament es pronunciava com una O llarga d'obertura mitjana. El seu nom –o gran, o omega– es contraposa al de la lletra òmicron (ὂμικρόν, o petita), que en grec antic es pronunciava com una o breu tancada. En grec modern, les dues lletres es pronuncien com a o oberta. Aquesta denominació és d'origen medieval: a la Grècia antiga, s'anomenava ō (ὦ) l'omega i ou (οὖ), l'ómicron.

En el sistema de numeració grec té un valor numèric de 800.

Com que és l'última lletra de l'alfabet, pot ser usada per denotar la fi d'alguna cosa, com a antònim d'alfa, que simbolitza el començament. Per exemple, «Jo sóc l'alfa i l'omega, el primer i l'últim, el principi i la fi» (Apocalipsi 22.13).

  • Cosmologia: símbol de la proporció entre la densitat mitjana de l'Univers i la densitat crítica. Ω = ρ/ρc
  • Cristianisme: símbol de la fi. S'utilitza per dir que Déu no en té i per això es presenta el ciri pasqual només amb l'alfa.
  • Electrònica: en majúscula, símbol de l'ohm.
  • Física: en minúscula és el símbol de la velocitat angular.

Notes

[modifica]
  1. Alberich i Ros proposen «òmega», tot apuntant que la grafia sense accent és la més habitual.

Referències

[modifica]
  1. «omega». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

Vegeu també

[modifica]