Vés al contingut

Pandero quadrat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'instrument musicalPandero quadrat
Un pandero quadrat fet de pell de cabra Modifica el valor a Wikidata
Tipusinstrument musical, pandero i instrument de percussió Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciópenínsula Ibèrica Modifica el valor a Wikidata
Immaculada Tubau tocant el pandero en el comiat del 40è Congrés Català d'Esperanto.
Immaculada Tubau tocant el pandero en el comiat del 40è Congrés Català d'Esperanto.

El pandero quadrat o alduf és un instrument de percussió propi d'algunes zones de la península Ibèrica, sobretot el nord-oest (Galícia, Portugal, Lleó, Astúries) i Catalunya. Consisteix en un marc de fusta cobert per una pell (generalment de cabra) tibada. A dins sol portar cordes tensades d'on pengen picarols, a més de cigrons o pedretes que fan soroll quan se sacseja. A Catalunya, aquest instrument s'aguanta amb una mà o, si és de grans dimensions, es recolza a la cintura, mentre es fa sonar picant-lo amb una o ambdues mans. A altres zones de la Península, sovint es toca amb una baqueta.[1][2]

A Catalunya

[modifica]

A Catalunya, el pandero quadrat era tocat tradicionalment per dones per a acompanyar les anomenades cançons de pandero, composicions lliures i improvisades.[3]

El pandero anava associat sobretot amb les confraries de la Mare de Déu del Roser. Per recaptar diners per a la confraria i les seves activitats, les confrares assistien a grans àpats (casaments, batejos, etc.) i a l'hora de la sobretaula cantaven, a ritme del pandero, cançons improvisades amb lletres que lloaven els presents. Alhora, molts assistents oferien donacions a les confrares.[4] A causa d'aquesta vinculació amb la Mare de Déu del Roser, a Catalunya molts panderos porten pintats una rosa a una cara i una imatge de la Mare de Déu a l'altra.[5] Els panderos dedicats a aquest ús a Catalunya eren sovint de molt grans dimensions.[2]

Referències

[modifica]
  1. «alduf». Gran Enciclopèdia de la Música. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 28 setembre 2024].
  2. 2,0 2,1 Balatz, Guillem «El pandero quadrat està de moda: posa’t al dia en 5 minuts». Caramella, núm. 24, 2011, pàg. 102-106. ISSN: 1888-0827.
  3. «Recuperant el pandero quadrat». Vilaweb, 15-12-2011. [Consulta: 16 agost 2015].
  4. «Les cançons de pandero quadrat i la confraria del roser». La Xermada (Ajuntament de Sitges), 15-08-2014. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 15 agost 2016].
  5. «Cançons de pandero». Museu Etnològic de Barcelona. [Consulta: 16 agost 2015].