Estibiocolusita

Estibiocolusita
Fórmula química	Cu13V₄(Sb,Sn,As)₃S16
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.CB.30
Nickel-Strunz 9a ed.	2.CB.30
Nickel-Strunz 8a ed.	II/C.10
Dana	3.1.1.4
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 10,7Å;
Color	gris fosc
Duresa	4 a 4,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	gris
Diafanitat	opaca
Propietats òptiques	isotròpica
Impureses comunes	Fe, Mn, Co, Ag, Ge, Mo
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1991-043
Any d'aprovació	1991
Símbol	Sclu
Referències

L'estibiocolusita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la germanita. Rep el nom del grec stibi, com s'anomena l'antimoni, i per la seva relació amb la colusita.

Característiques

L'estibiocolusita és un sulfur de fórmula química Cu₁₃V₄(Sb,Sn,As)₃S₁₆. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1991. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 4,5. Forma una sèrie de solució sòlida amb la colusita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estibiocolusita pertany a «02.CB - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Zn, Fe, Cu, Ag, etc.» juntament amb els següents minerals: coloradoïta, hawleyita, metacinabri, polhemusita, sakuraiïta, esfalerita, stil·leïta, tiemannita, rudashevskyita, calcopirita, eskebornita, gal·lita, haycockita, lenaïta, mooihoekita, putoranita, roquesita, talnakhita, laforêtita, černýita, ferrokesterita, hocartita, idaïta, kesterita, kuramita, mohita, pirquitasita, estannita, estannoidita, velikita, chatkalita, mawsonita, colusita, germanita, germanocolusita, nekrasovita, ovamboïta, maikainita, hemusita, kiddcreekita, polkovicita, renierita, vinciennita, morozeviczita, catamarcaïta, lautita, cadmoselita, greenockita, wurtzita, rambergita, buseckita, cubanita, isocubanita, picotpaulita, raguinita, argentopirita, sternbergita, sulvanita, vulcanita, empressita i muthmannita.

Formació i jaciments

Va ser descrita gràcies a les mostres trobades en dos indrets: la mina d'or i coure de Chelopech, a la província de Sofia (Bulgària), i al dipsit d'or de Kairagach, a la regió d'Angren, a l'Uzbekistan. Posteriorment també ha estat descrita al departament grec de Thraki i a prop de la ciutat japonesa de Sapporo.