Putoranita
 Putoranita | |
|---|---|
 Putoranita i talnakhita procedents de Talnakh, Rússia. | |
| Fórmula química | Cu1.1Fe1.2S₂ (inicialment Cu9(Fe,Ni)9S16) |
| Localitat tipus | Mina Oktyabrsky, Dipòsit de coure-níquel de Talnakh, Norilsk, Altiplà de Putorana, Península de Taimir, Taimíria, Krai de Krasnoiarsk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | minerals sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.CB.10b |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CB.10b  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.04 |
| Dana | 2.9.7.1 |
| Heys | 3.1.31 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 5,3 Å; |
| Color | groc |
| Macles | polisintètiques |
| Duresa | 4,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Propietats òptiques | isòtrop |
| Impureses comunes | Ni |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1979-054 |
| Símbol | Put |
| Referències | [1] |
La putoranita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la talnakhita. Fou anomenada així pel mont Putoran de la Península de Taimyr, Rússia.[1]
Característiques[modifica]
La putoranita és un mineral de fórmula química Cu1.1Fe1.2S₂. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5. Malgrat que és un mineral isotròpic, presenta, en alguns casos, certa anisotropia, sobretot en espècimens rics en níquel.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la putoranita pertany a «02.CB - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Zn, Fe, Cu, Ag, etc.» juntament amb els següents minerals: coloradoïta, hawleyita, metacinabri, polhemusita, sakuraiïta, esfalerita, stil·leïta, tiemannita, rudashevskyita, calcopirita, eskebornita, gal·lita, haycockita, lenaïta, mooihoekita, vinciennita, roquesita, talnakhita, laforêtita, černýita, ferrokesterita, hocartita, idaïta, kesterita, kuramita, mohita, pirquitasita, estannita, estannoidita, velikita, chatkalita, mawsonita, colusita, germanita, germanocolusita, nekrasovita, estibiocolusita, ovamboïta, maikainita, hemusita, kiddcreekita, polkovicita, renierita, morozeviczita, catamarcaïta, lautita, cadmoselita, greenockita, wurtzita, rambergita, buseckita, cubanita, isocubanita, picotpaulita, raguinita, argentopirita, sternbergita, sulvanita, vulcanita, empressita i muthmannita.[1]
Formació i jaciments[modifica]
En la seva localitat tipus s'ha localitzat en menes massives de mooihoekita;[3] en altres indrets també s'ha descrit en mineralitzacions de coure-níquel en peridotites. Sovint s'associa a mooihoekita, talnakhita, cabriita, cubanita, pentlandita, magnetita, galena, esfaletrita, minerals del grup del platí, argent natiu, alabandita, val·leriïta, mackinawita, shadlunita manganèsica i djerfisherita.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Putoranite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 «Putoranite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 2012-05-26. [Consulta: 27 desembre 2019].
- ↑ «Putoranite Mineral Data» (en anglès). Web Mineral. [Consulta: 27 desembre 2019].