Muthmannita
 Muthmannita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | AuAgTe₂ |
| Localitat tipus | Sacarîmb, Deva, Província de Hunedoara, Romania |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.CB.85 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CB.85 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.07 |
| Heys | 3.3.8 |
| Propietats | |
| Color | de groc llautó a bronze clar, gris clar en les superfícies de fractura recents, gris clar a la llum reflectida |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica brillant |
| Color de la ratlla | negre o gris negrós |
| Pleocroisme | molt baix |
| Impureses comunes | Pb, Sb, S |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1911 |
| Símbol | Mma |
| Referències | [1][2] |
La muthmannita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del químic i cristal·lògraf alemany Friedrich Willhelm Muthmann (1861-1913).
Característiques[modifica]
La muthmannita és un tel·lurur de fórmula química AuAgTe₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic en cristalls tabulars, típicament allargats en una direcció, també com a agregats de fins a 0.2 mm i en grans anhèdrics.[2] A part dels elements de la seva fórmula, pot contenir impureses d'antimoni, plom i sofre. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la muthmannita pertany a «02.CB - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars) amb Zn, Fe, Cu, Ag, etc.» juntament amb els següents minerals: coloradoïta, hawleyita, metacinabri, polhemusita, sakuraiïta, esfalerita, stil·leïta, tiemannita, rudashevskyita, calcopirita, eskebornita, gal·lita, haycockita, lenaïta, mooihoekita, putoranita, roquesita, talnakhita, laforêtita, černýita, ferrokesterita, hocartita, idaïta, kesterita, kuramita, mohita, pirquitasita, estannita, stannoidita, velikita, chatkalita, mawsonita, colusita, germanita, germanocolusita, nekrasovita, estibiocolusita, ovamboïta, maikainita, hemusita, kiddcreekita, polkovicita, renierita, vinciennita, morozeviczita, catamarcaïta, lautita, cadmoselita, greenockita, wurtzita, rambergita, buseckita, cubanita, isocubanita, picotpaulita, raguinita, argentopirita, sternbergita, sulvanita, vulcanita i empressita.
Formació i jaciments[modifica]
La muthmannita creix entremesclada amb cristalls d'altres tel·lururs, especialment de krennerita, en vetes hidrotermals epitermals, i també en menes enriquides per processos secundaris; pot reemplaçar la calaverita.[2]
La muthmannita ha estat trobada a la mina Igarapé Bahia, a Parauapebas (Pará, Brasil), a Sacarîmb, Deva (Província de Hunedoara, Romania), al dipòsit de zinc i coure Gayskoe, a Gay (Orenburgskaya, Rússia) i al dipòsit d'or Zhaishang, al comtat Min (Gansu, República Popular de la Xina).[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: krennerita, hessita, nagyagita, petzita, pirargirita, sylvanita, calaverita, pirita, esfalerita, altaïta, tetraedrita-tennantita i alabandita.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muthmannita |
- ↑ 1,0 1,1 «Muthmannite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Muthmannita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 15 de juliol 2012. [Consulta: 13 novembre 2016].