Fehrita
 Fehrita | |
|---|---|
 Cristalls de fehrita trobats a la mina de Rocabruna (Camprodon)  | |
| Fórmula química | MgCu₄(SO₄)₂(OH)₆·6H₂O |
| Epònim | Karl Thomas Fehr |
| Localitat tipus | Mina Casualidad, Baños de Alhamilla, Pechina, Almeria, Andalusia, Espanya |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,6062(8) Å; b = 6,129(1) Å; c = 23,834(3) Å; β = 95,29(1)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | p21/b |
| Color | blau turquesa |
| Exfoliació | perfecta - en {001} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | verd-blau pàl·lid |
| Densitat | 2,73 g/cm3 (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2018-125a |
| Any d'aprovació | 2019 |
| Símbol | Feh |
| Referències | [1] |
La fehrita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de la ktenasita. Rep el nom en honor de Karl Thomas Fehr (14 de gener de 1954, Blaichach a Oberallgäu, Alemanya - 18 de març de 2014, Múnic, Alemanya), professor de mineralogia al Departament de Ciències Geològiques i Ambientals de la Universitat Ludwig Maximilian de Múnic, Alemanya.
Característiques[modifica]
La fehrita és un sulfat hidratat de fórmula química MgCu₄(SO₄)₂(OH)₆·6H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2019, sent publicada l'any 2021.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. És l'anàleg de magnesi de la gobelinita i de la ktenasita, de la qual n'és isostructural. És l'únic mineral sulfat conegut de magnesi i coure.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fehrita hauria de pertànyer a "07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; plans d'octaedres que comparteixen vores» juntament amb els següents minerals: felsőbanyaïta, langita, posnjakita, wroewolfeïta, spangolita, ktenasita, christelita, campigliaïta, devil·lina, ortoserpierita, serpierita, niedermayrita, edwardsita, carrboydita, glaucocerinita, honessita, hidrohonessita, motukoreaïta, mountkeithita, shigaïta, wermlandita, woodwardita, zincaluminita, hidrowoodwardita, zincowoodwardita, natroglaucocerinita, nikischerita, lawsonbauerita, torreyita, mooreïta, namuwita, bechererita, ramsbeckita, vonbezingita, redgillita, calcoalumita, nickelalumita, kyrgyzstanita, guarinoïta, schulenbergita, theresemagnanita i montetrisaïta.
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions del museu mineralògic Centrum für naturkunde de la Universitat d'Hamburg, a Alemanya, amb el número de catàleg: mm1544, i al Museu Reich der Kristalle a Múnic, amb el número de catàleg: msm36473.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Casualidad, situada a Baños de Alhamilla, a la localitat de Pechina, dins la província d'Almeria (Andalusia, Espanya). També ha estat descrita a la mina de les Ferreres, a Rocabruna (Camprodon, Ripollès), on va ser trobada uns anys abans, concretament l'any 2012. Aquell any es van recollir mostres a la mina catalana que no van poder ser caracteritzades correctament i que, posteriorment a la seva descobertes a la mina almeriense, van poder ser determinada com a tal.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Fehrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 novembre2021].
- ↑ Schlüter, Jochen; Malcherek, Thomas; Mihailova, Boriana; Rewitzer, Christian; Hochleitner, Rupert; Müller, Dirk; Günther, Amanda «Fehrite, MgCu4(SO4)2(OH)6 · 6H2O, the magnesium analogue of ktenasite from the Casualidad mine near Baños de Alhamilla, Almeria, Spain». Neues Jahrbuch für Mineralogie - Abhandlungen, 197, 1, 29-01-2021, pàg. 1–10. DOI: DOI:10.1127/njma/2020/0218 [Consulta: 11 octubre 2022].
- ↑ José Luis Garrido Rufaste, Joan Rosell Riba, Jordi Ibáñez, Pedro Mingueza de la Villa, Valentín Bártulos Bártulos, Joan Vinyoles Verdaguer, Xavier Ortiz Rua «Caracteritzat com a fehrita el mineral uk-252 de la mina de les Ferreres, Rocabruna, Camprodon, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 14, 1, maig 2021, pàg. 47-62.