Vés al contingut

Blasco d'Alagón el Vell: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
'''Blasco d'Alagón el Vell''' o '''Blasco d'Alagona''' (? - [[Messina]], [[1301]]) Noble valencià d'origen aragonès que inicià la branca siciliana del [[Alagó (llinatge)|Alagón]], éssent anomenats en italià '''''"Alagona"'''''.<ref>[http://www.araldicasardegna.org/genealogie/alberi_genealogici/albero_famiglia_alagon.htm Araldicasardegna: Alagón]</ref> Serví els reis [[Pere III d'Aragó]], [[Alfons III d'Aragó]], [[Jaume II d'Aragó]] i [[Frederic II de Sicília]]. Aquest darrer el nomenà comte de Naso i Mistretta en honor als seus serveis.
'''Blasco d'Alagón el Vell''' o '''Blasco d'Alagona''' (? - [[Messina]], [[1301]]) Noble valencià d'origen aragonès que inicià la branca siciliana del [[Alagó (llinatge)|Alagón]], éssent anomenats en italià '''''"Alagona"'''''.<ref>[http://www.araldicasardegna.org/genealogie/alberi_genealogici/albero_famiglia_alagon.htm Araldicasardegna: Alagón]</ref> Serví els reis [[Pere III d'Aragó]], [[Alfons III d'Aragó]], [[Jaume II d'Aragó]] i [[Frederic II de Sicília]]. Aquest darrer el nomenà [[comte de Mistretta]]<ref>[http://www.maltagenealogy.com/libro%20d'Oro/dalagona.html The Ancient and Noble House of d'Alagona]</ref>en honor als seus serveis.


==Orígens familiars==
==Orígens familiars==

Revisió del 21:33, 27 set 2008

Blasco d'Alagón el Vell o Blasco d'Alagona (? - Messina, 1301) Noble valencià d'origen aragonès que inicià la branca siciliana del Alagón, éssent anomenats en italià "Alagona".[1] Serví els reis Pere III d'Aragó, Alfons III d'Aragó, Jaume II d'Aragó i Frederic II de Sicília. Aquest darrer el nomenà comte de Mistretta[2]en honor als seus serveis.

Orígens familiars

Fill d'Artal IV d'Alagón i germà d'Artal V d'Alagón. [3]

Núpcies i descendents

Es casà amb Beatriu de Suàbia. D'aquest matrimoni nasqué:

Biografia

Va acompanyar a Pere el Gran a Sicília el 1282 després de les vespres sicilianes, i fou nomenat capità general de Sicília. També fou un dels que acompanyà el rei al desafiament de Burdeus del 1283. L'any 1285 formava part de les tropes de l'infant Alfons d'Aragó durant la campanya de Confiscació del Regne de Mallorca de Jaume II de Mallorca. Posteriorment fou nomenat Capità general i lloctinent de Jaume II d'Aragó a Calàbria i guanyà la Batalla de Montalto l'any 1291, arrabassant el domini de la regió als angevins.

Va rebutjar els termes de la Pau d'Anagni (1295) i es passà al servei de Frederic II de Sicília malgrat les prohibicions de Jaume II. Durant la guerra de Sicília va derrotar als angevins a les batalles de Catanzaro (1297) però fou derrotat a la batalla del cap Orlando (1299). Aconseguí novament la victòria a la Falconara (1299) i a la Gagliano (1300). Morí a Messina, de malaltia, l'ay 1302.

Alguns historiadors, començant per Bernat Desclot, l'han confós amb Blasco d'Alàscia.

Referències

  1. Araldicasardegna: Alagón
  2. The Ancient and Noble House of d'Alagona
  3. Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita, vols. 51-52 (1985). Pergaminos aragoneses del fondo Sástago [1]
  4. F.Giunta: Alagona (Artale, Blasco il vecchio, Blasco il giovane), in Dizionario Biografico degli Italiani, vol. 3, Roma, 1961.


Blasco d'Alagón el Vell
Mort: 1301
Precedit per:
'
(Llista de senyors d'Alagón)
(?-?)
Succeït per: