Ernest Gellner: diferència entre les revisions
(Cap diferència)
|
Revisió del 21:39, 6 març 2010
Ernest André Gellner (1925-95) va nàixer en una família jueva de classe alta de Praga, on es va educar en l’escola anglesa. Pel nazisme emigrà a la Gran Bretanya en 1939, allistant-se a l’exercit txec quan era molt jove. Després de la guerra, estudià filosofia, economia i política a Oxford, on esdevingué doctor en antropologia social i professor. De 1962 a 1984, va ensenyar filosofia, sociologia i lògica i metodologia científica a la London School of Economics. Durant força anys fou crític habitual al suplement literari del Times. A inicis dels anys 80, es va fer càrrec de la càtedra William Wyse d’antropologia social a Cambridge fins jubilar-se en 1993. En els darrers anys de la seva vida va dirigir el Centre for the Study of Nationalism creat especialment per a ell en la Central European University de Praga amb finançament del magnat George Soros.
Àmbits d'estudi i obres
El professor Gonçal Mayos distingeix sis grans àmbits de treball de Gellner:
Crític de l’abstracció lingüísticista
Hi dedicà la seva primera i atrevida obra: Paraules i coses, Words and Things, A Critical Account of Linguistic Philosophy and a Study in Ideology del 1959. Però també l'obra pòstuma Llenguatge i solitud: Wittgenstein, Malinowski i el dilema dels Habsburg Language and Solitude: Wittgenstein, Malinowski and the Habsburg Dilemma del 1998.
Antropologia de l'Islam
Amb els llibres Santons de l’Atlas Saints of the Atlas de 1969, Societat musulmana Muslim Society de 1981 i Postmodernisme, raó i religió Postmodernism, Reason and Religion de 1992.
Crítica del postmodernisme
Hi dedica gran part dels seus articles publicats en suplement literari del Times, alguns llibres recopilatoris i el ja mencionat Postmodernisme, raó i religió (1992).
Nacionalisme
La innovadora i molt influent teoria del nacionalisme de Gellner es va plantejar en el capítol 7 de Pensament i canvi Thought and Change de 1964. Continuà amb Nacions i nacionalisme, Cultura, identitat i política: El nacionalisme i els nous canvis socials (1987), Trobades amb el nacionalisme (1994) i Nacionalisme (pòstum 1997), i col.lateralment a Llenguatge i solitud: Wittgenstein, Malinowski i el dilema dels Habsburg (pòstum 1998).
Anàlisi i defensa del racionalisme
Hi dedica molts llibres. En destaquem: Causa i significat en les ciències socials (1973) , Legitimació de la creença (1975), El moviment psicoanalista. O l’astúcia de la desraó (1985), Raó i cultura (1992) i, els ja mencionats, Pensament i canvi (1964) i Condicions de llibertat. La societat civil i els seus rivals (1994).
"Història filosòfica"
Amb l'obra més abastadora i ambiciosa d'Ernest Gellner: L’arada, l’espasa i el llibre. L’estructura de la història humana de 1988.
Referències
- "E. Gellner: polifacetisme i "història filosòfica"" article del Dr. Gonçal Mayos (UB).
- Elogi pòstum de Eric Pace The New York Times 10 - 11- 1995.