Àliga cuabarrada

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Àguila de panxa blanca)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuÀliga cuabarrada
Aquila fasciata Modifica el valor a Wikidata
Bonelli's Eagle.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes1,82 kg (pes adult, mascle)
2,56 kg (pes adult, femella)
112 g (pes al naixement) Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries1,4 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22696076 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereAquila
EspècieAquila fasciata Modifica el valor a Wikidata
Vieillot, 1822
Nomenclatura
Sinònims
  • Hieraaetus fasciatus
  • Aquila fasciatus
Distribució
Hieraaetus fasciatus area.PNG
Modifica el valor a Wikidata
Endèmic deAsan Conservation Reserve (en) Tradueix, Namdapha National Park (en) Tradueix, Ramanagara Ramdevara Betta Vulture Sanctuary (en) Tradueix, Buxa Tiger Reserve (en) Tradueix, Nameri National Park (en) Tradueix, Petit Rann de Kachchh i Gorumara National Park (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

L'àguila cuabarrada o àguila perdiguera[1] (Aquila fasciata) és un ocell rapinyaire gran, una mica més petit que l'àguila daurada. Els trets que ens permeten diferenciar l'àliga perdiuera dels altres rapinyaires són els següents: una taca blanca a l'esquena que contrasta amb la resta de l'esquena de color marró xocolata; la panxa blanca amb un pigallat marró del coll fins a la panxa. També es pot destacar per la cua amb barra terminal fosca, d'on ve que se la conegui com a àguila cuabarrada[2][3] o, a les Illes Balears, àguila coabarrada.[4][5] Els joves presenten un altre tipus de plomatge, de color vermellós. A Catalunya es troba en perill crític i a Europa en perill.[6]

Descripció i ecologia[modifica]

Té una envergadura entre 150 i 170 cm.

És una au característica de les regions semiàrides i càlides del Paleàrtic. A Europa la trobem nidificant a les serres mediterrànies de clima suau. Als Països Catalans es distribueix a les muntanyes mitjanes: n'ateny les màximes densitats a la serralada Prelitoral. A Catalunya n'hi ha unes 65 parelles nidificants (2006). A Mallorca, on n'hi ha un projecte de reintroducció, es va extingir com a ocell nidificant a la dècada de 1970.[7]

Nidifica preferentment en cingleres i caça en terrenys oberts com garrigues, àrees de vegetació laxa. S'alimenta d'un grup restringit de vertebrats, com mamífers, aus i alguns rèptils. La posta normalment varia entre 1 i 2 ous, excepcionalment 3 en casos de molta disponibilitat d'aliment.

Les seves poblacions han patit una davallada considerable en les darreres dècades.

Aquesta àliga té molts noms als Països Catalans, entre els quals hi ha: àliga perdiguera, àliga cuabarrada,[8] àliga de panxa blanca, àliga gallinera o àliga astorenya.

Referències[modifica]

  1. Comissió dels Noms dels Ocells en Català. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. Termcat
  2. Hieraaetus fasciatus a Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Barcelona: Edicions Omega, 1995, p. 104 - aquesta guia recull només els noms d'àguila cuabarrada i àguila coabarrada.
  3. Hieraaetus fasciatus a Jonsson, Lars: Ocells d'Europa, amb el Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Edició original en suec (Lars Jonnsons Fåglar), traducció al català de l'anglès i adaptació per Erich Streich, Frederic Streich, Deli Saavedra, Rosa Llinàs i Jordi Sargatal. Barcelona: Edicions Omega, 1994, p. 152 - l'únic nom per aquest ocell mencionat en aquesta guia és el d'àguila cuabarrada, com també a l'Enciclopèdia Catalana.
  4. Hieraaetus fasciatus a Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Barcelona: Edicions Omega, 1995, p. 104 - els únics noms per aquest ocell mencionats en aquesta guia són els d'àguila cuabarrada i àguila coabarrada.
  5. Hieraaetus fasciatus a Avisbase - The World Bird Database. Aquesta base de dades recull tres noms, però falta la legítima variant d'àguila perdiuera.
  6. «Àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)» (en català). Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya. [Consulta: 31 març 2019].
  7. Carlota Viada Sauleda i Joan Mayol Serra. Águila de Bonelli en Mallorca: una historia con futuro. 2011. Revista Quercus nº 301. Ed. América Ibérica
  8. Digital, Tarragona. «Acord de protecció de l'àliga cuabarrada a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant» (en català). [Consulta: 11 febrer 2019].

Enllaços externs[modifica]