Àhmad ibn Yússuf al-Misrí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu-Jàfar Àhmad ibn Yússuf ibn Ibrahim ibn Tammam as-Siddiq al-Baghdadí al-Misrí —en àrab أبو جعفر أحمد بن يوسف بن إبراهيم بن تمام الصدَيق البغدادي المصري—, també conegut amb els noms d'Abu-Jàfar Àhmad ibn Yússuf i Àhmad ibn Yússuf al-Misrí ( 835 - 912), va ser un matemàtic àrab, fill del també matemàtic Yússuf ibn Ibrahim.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Àhmad ibn Yússuf va néixer a Bagdad (avui a l'Iraq) però no hi va créixer, ja que el seu pare va marxar a Damasc el 839. Va anar més tard al Caire, en una data desconeguda; és llavors que va ser conegut sota el nom de «l'Egipci» (en àrab, al-Misrí), probablement a una edat jove. És versemblant que la seva joventut la passés al si d'un medi ambient estimulant, el seu pare treballant en matemàtiques, astronomia i medicina, produint taules astronòmiques i sent membre d'un cercle de savis. Àhmad ibn Yússuf va tenir un paper important a jugar a Egipte, el que va ser un dels factors de la relativa independència d'Egipte enfront del califa abbàssida. Es va quedar a Egipte fins a la seva mort el 912.

Obres[modifica | modifica el codi]

Persisteix un desacord sobre la paternitat de certes obres atribuïdes a Àhmad ibn Yússuf: són seves pròpies, o bé les del seu pare, o fins i tot obres coescrites amb el seu pare? Tanmateix, és clar que ha redactat un llibre sobre les raons i les proporcions sota la forma d'un comentari dels Elements d'Euclides i que va ser traduït al llatí per Gerard de Cremona. Aquest llibre va influenciar els matemàtics europeus, sobretot Fibonacci. Al seu llibre Dels arcs similars, va comentar el Centiloquium de Ptolemeu. Per a Richard Lemay, el pseudo-Ptolemeu seria en fet l'obra d'Àhmad.[1] Va escriure també un llibre sobre l'astrolabi. Va inventar tècniques per resoldre dificultats vinculades a les taxes, les quals van ser exposades més tard en el Líber Abaci de Fibonacci.

Posteritat[modifica | modifica el codi]

Nombrosos matemàtics fan referència al seu treball, entre els quals: Thomas Bradwardine, Jordanus Nemorarius i Luca Pacioli.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ricard Lemay, Origin and success of the Kitab Thamara of Abu Ja'far Ahmad ibn Yusuf, in Proceedings of the 1st Internacional Simposi fur the History of Arabic Science, University of Aleppo (1976), Alep 1978

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]