Vés al contingut

Àndrocles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaÀndrocles

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle I Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócaptaire Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata

Àndrocles (grec: Ἀνδροκλῆς) [1] és el nom donat per algunes fonts a un esclau d'un cònsol romà. Aulus Gel·li, qui esmenta com a font Apió Plistonices, que afirmava haver-ne estat testimoni, n'explica la història. Està inclosa a la classificació Aarne-Thompson com a tipus 156. El relat va reaparèixer a l'edat mitjana com a "El pastor i el lleó" atribuint-lo en aquella època, erròniament, a Isop (en els reculls de faules del qual és inclòs sovint). Podem comprar-lo amb la faula d'Isop El ratolí i el lleó i el seu tractament de la compassió i la lleialtat.

El conte clàssic

[modifica]

La font més antiga en què apareix aquest relat és al llibre cinquè d'Aulus Gel·li (s. II dC), Les Nits Àtiques.

Segons la història, Àndrocles s'havia escapat del seu amo a l'Àfrica (actual Tunísia) i s'havia refugiat a una cova. Al cap d'un moment, hi va entrar un lleó ferit; Àndrocles va observar que tenia una punxa clavada a la pota i que no la podia fer servir. La hi va arrancar i així el va curar. El lleó va agrair a l'esclau la cura i no el va atacar. Durant un temps, els dos van viure junts a la cova, el lleó portava menjar al seu benefactor i reclinava amorosament el cap a la falda. Però, cansat de la vida salvatge, un dia l'esclau se'n va anar i fou capturat i portat a Roma, on és condemnat com a fugitiu al circ per enfrontar-se a les feres. L'emperador assisteix a l'espectacle i, quan el lleó famolenc s'hi abraona, el lleó el reconeix i comença a llepar-lo afectuosament i dòcil. Després de relatar els fets a l'emperador, l'esclau és perdonat i alliberat amb el lleó.

Enllaços externs

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Joan Alberich; Montserrat Ros. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. §235. ISBN 8477392250.