Àrea pretectal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaÀrea pretectal
Secció del mesencèfal anivell dels col·licles superiors i indicant l'àrea pretectal.
Detalls
Llatíarea pretectalis Modifica el valor a Wikidata
Part demesencèfal Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD066250 Modifica el valor a Wikidata
TAA14.1.08.505
A14.1.08.506 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 62402 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Terminologia anatòmica

En neuroanatomia, l'àrea pretectal, o pretecte, és una estructura del mesencèfal composta per set nuclis i comprèn part del sistema visual subcortical. Mitjançant projeccions bilaterals recíproques de la retina, està implicada principalment en la mediació de respostes conductuals a canvis aguts en la llum ambiental com en el reflex fotomotor, el reflex optocinètic i canvis temporals del ritme circadià.[1][2][3][4][5] A més del paper del pretecte en el sistema visual, s'ha trobat que el nucli pretectal anterior media en la informació somatosensorial i nociceptiva.[6][7]

Ubicació i estructura[modifica]

El pretecte és un grup bilateral de nuclis altament interconnectats situats a prop de la unió del mesencèfal i el prosencèfal.[8] El pretecte es classifica generalment com una estructura del mesencèfal, encara que per la seva proximitat amb el prosencèfal, de vegades es classifica com a part del diencèfal caudal (prosencèfal).[9] Dins dels vertebrats, el pretecte es troba directament anterior al col·licle superior i posterior al tàlem. Està situat per sobre de la substància grisa periaqüeductal i el nucli de la comissura posterior.[10]

S'han identificat diversos nuclis dins del pretecte, encara que els seus límits poden ser difícils de definir i s'ha debatut sobre quines regions s'han d'incloure i els seus noms precisos.[1][10][11] Els cinc nuclis primaris són: el nucli pretectal olivari (NPO), el nucli del tracte òptic (NTO) i els nuclis pretectals anterior (NPA), medial (NPM) i posterior (NPP). L'NTO està format per cèl·lules relativament grans i es troba entre els col·licles superiors. L'NPO es troba medial a l'NTO i té una cua que s'estén entre l'NTO i l'NPP, que és ventral a l'NPO.[10] També s'han identificat dos nuclis addicionals: els limitants posteriors (LiP) i l'àrea pretectal comissural (APC).[12] Tot i que aquestes dues regions no s'han examinat en la mateixa mesura que els cinc nuclis primaris, la investigació ha demostrat que tant l'LiP com l'APC reben inputs de la retina, cosa que suggereix un paper en el processament de la informació visual.[13]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «The pretectum: connections and oculomotor-related roles». A: Neuroanatomy of the Oculomotor System. 151, 2006, p. 379–405. DOI 10.1016/S0079-6123(05)51012-4. ISBN 9780444516961. 
  2. «The central path of the light reflex: a study of the effect of lesions.». Archives of Ophthalmology, 13, 5, maig 1935, pàg. 791–811. DOI: 10.1001/archopht.1935.00840050069006.
  3. «Autonomic control of the eye and the iris». Autonomic Neuroscience, 165, 1, novembre 2011, pàg. 67–79. DOI: 10.1016/j.autneu.2010.10.004. PMID: 21071284.
  4. Donkelaar, Hans. Clinical neuroanatomy brain circuitry and its disorders. 1st. Berlín: Springer, 2012, p. 343. ISBN 978-3642191336. 
  5. «The pretectum mediates rapid eye movement sleep regulation by light». Behavioral Neuroscience, 113, 4, agost 1999, pàg. 755–65. DOI: 10.1037/0735-7044.113.4.755. PMID: 10495083.
  6. «Anatomical pathways involved in generating and sensing rhythmic whisker movements». Frontiers in Integrative Neuroscience, 5, 01-01-2011, pàg. 53. DOI: 10.3389/fnint.2011.00053. PMC: 3207327. PMID: 22065951.
  7. «μ1- and 5-HT1-dependent mechanisms in the anterior pretectal nucleus mediate the antinociceptive effects of retrosplenial cortex stimulation in rats». Life Sciences, 90, 23–24, juny 2012, pàg. 950–5. DOI: 10.1016/j.lfs.2012.04.023. PMID: 22575824.
  8. Millodot, Michel. Dictionary of optometry and visual science. 7th. Edimburg: Elsevier/Butterworth-Heinemann, 2009. ISBN 978-0-7020-2958-5. 
  9. Ramachandran, Vilayanur S. Encyclopedia of the human brain. Amsterdam: Acad. Press, 2002. ISBN 978-0122272103. 
  10. 10,0 10,1 10,2 Nieuwenhuys, Rudolf; ten Donkelaar, HJ; Nicholson, Charles. The central nervous system of vertebrates. Berlin [u.a.]: Springer, 1998, p. 1812–1817. ISBN 978-3540560135. 
  11. «Parcellation of the human pretectal complex: a chemoarchitectonic reappraisal». Neuroscience, 110, 3, 01-03-2002, pàg. 527–40. DOI: 10.1016/S0306-4522(01)00462-6. PMID: 11906791.
  12. «Fos immunoreactivity in rat subcortical visual shell in response to illuminance changes». Neuroscience, 114, 3, 01-10-2002, pàg. 781–93. DOI: 10.1016/S0306-4522(02)00293-2. PMID: 12220578.
  13. «Neuropeptide Y and enkephalin immunoreactivity in retinorecipient nuclei of the hamster pretectum and thalamus». Visual Neuroscience, 14, 4, Jul–Aug 1997, pàg. 765–77. DOI: 10.1017/s0952523800012712. PMID: 9279004.