Òscar Palazón Ferré

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Òscar Palazón)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÒscar Palazón Ferré
Biografia
Naixement1969 Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Lleida (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPoeta, filòleg i escriptor Modifica el valor a Wikidata

Òscar Palazón Ferré (Lleida, 1969) és llicenciat en Filologia Anglogermànica. Viu i treballa a la ciutat de Tarragona, on fa de professor de llengua anglesa en un centre de Formació Professional.[cal citació]

Ha publicat 4 novel·les, 4 poemaris i diversos relats i poemes en llibres col·lectius. També ha fet incursions en la poesia visual i experimental, quedant finalista en un parell de premis d'aquest gènere.[1] Ha compaginat la seva faceta com a escriptor amb la traducció, la gestió cultural, el periodisme literari, la presentació de llibres, la participació en jurats de premis literaris i la docència a l'Escola de Lletres de Tarragona.

Ha estat guanyador o finalista de més de 30 premis literaris dins i fora de Catalunya com ara el Premi Víctor Mora de Narrativa Breu (2002), el Premi de Poesia La Catalana de Lletres (2003 i 2004),[2] el Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar (2008),[3] el Premi Guillem Colom i Ferrà de Poesia (2013),[4] el Premi 7lletres (2017),[5] el Premi Joaquim Ruyra (2018),[6] el Premi Carles Hac Mor (2019)[7] o el Premi Vila de Martorell de Poesia Catalana (2019).[8] A més, l'any 2006 va obtenir una subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes per a activitats literàries.[9]

Obra publicada[modifica]

Narrativa
  • Un rostre que no és meu. Valls: Cossetània, 2008[10]
  • El fotògraf. Barcelona: Ara Llibres, 2008[11]
  • El fotógrafo. Barcelona: JP Libros, 2010[12]
  • Els complements del nom. Lleida: Pagès, 2018[13]
  • Alguns ocells muts. Lleida: Pagès, 2019[14]
Poesia
  • Atles de la memòria. Valls: Cossetània, 2005[15]
  • El coit imperfecte. Barcelona: March Editor, 2011[16]
  • Imagino Budapest. Palma: Documenta Balear, 2014[17]
  • Testament dada'm. Juneda: Fonoll, 2019
  • Diari de laboratori. Barcelona: Viena Edicions, 2019

Referències[modifica]

  1. «Premio de Poesía Experimental de la Diputación de Badajoz».
  2. La Catalana de Lletres
  3. Filella, Carina «Òscar Palazón guanya el premi Vila de l'Ametlla de Mar amb una «novel·la fragmentada» sobre la identitat». El Punt, 13-02-2008.
  4. «Editats els Premis Literaris 2013 de poesia i narrativa». Setmanari Sóller, 19-04-2014.
  5. Pomares, Eva «Òscar Palazón guanya el 7 Lletres donant veu a cinc personatges femenins». El Punt Avui, 11-07-2017.
  6. «Recull reivindicatius». El Punt Avui, 12-03-2018.
  7. «L'escriptor Òscar Palazón guanya el Premi Carles Hac Mor a plaquettes d'escriptura subversiva». Tarragona Ràdio.
  8. «Òscar Palazón i Miguel Sánchez s'emporten els màxims guardons del 44è Premi Vila». Ajuntament de Martorell.
  9. Filella, Carina «La Institució de les Lletres Catalanes subvenciona tres escriptors tarragonins». El Punt, 14-06-2006.
  10. Manyé, Adam «Segle XXI: la identitat a la novel·la d'Òscar Palazón». El Punt, 27-10-2008.
  11. Filella, Carina «Òscar Palazón basteix una novel·la psicològica i d'intriga sobre l'univers nazi». El Punt, 05-10-2008.
  12. «Entrevista a Lleida TV», 29-03-2010.
  13. «Els complements del nom | Pagès Editors» (en català). www.pageseditors.cat. [Consulta: 6 febrer 2018].
  14. «Alguns ocells muts».
  15. «Atles de la memòria - Guanyador de la segona edició del premi de poesia La Catalana de Lletres de Catalunya Cultura». Cossetània Edicions.
  16. «Versió audiovisual d'El coit imperfecte», 30-10-2011.
  17. Mirabete, Ricard «Les ciutats interiors». El Punt Avui, 12-12-2014.

Enllaços externs[modifica]