Òscar Pujol Riembau
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1959  (64/65 anys)l'Arboç (Baix Penedès) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Hindú de Benarés |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura sànscrita |
| Ocupació | cap de divisió, indòleg, indologia |
Òscar Pujol Riembaud (l'Arboç, 1959) és doctor en sànscrit per la Banaras Hindu University. Ha redactat el primer Diccionari Sànscrit-Català[1] així com diversos llibres i traduccions del sànscrit al català i al castellà. Des del 2014 és director de l'Institut Cervantes de Río de Janeiro (Brasil) i també dirigeix la seu de Porto Alegre des del 2012.[2]
Biografia
El 1979 va viatjar per primera vegada a l'Índia amb la Mercè Ecrich amb qui més tard es casaria. Fruit d'aquest viatge li va sorgir l'interès per la cultura i les llengües d'aquest país.
El 1986 es va traslladar a viure a l'Índia, més concretament a Benarés, país on ha viscut durant 22 anys.[3] S'hi llicencià en filologia sànscrita i més tard es doctorà per la Banaras Hindu University amb la tesi The Samarthapada of the Tantrapradipa, tot estudiant amb erudits tradicionals.[3]
Des del 1993 va ser professor del Departament de Llengües Estrangeres a la mateixa universitat on es llicencià. I puntualment ha sigut professor convidat de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat de Barcelona[4]
Ha facilitat nombrosos contactes entre institucions espanyoles i índies per tal de firmar convenis de col·laboració acadèmica i cultural. El 2000, amb el finançament de l'Ambaixada d'Espanya de Nova Delhi, va crear el Centro Español de Documentación Sánscrita, Sanskrita-vani.[5] El 2007 va crear l'Institut Cervantes a Nova Delhi i el va dirigir fins al 2012.[6][2] Data on assumí l'encàrrec de dirigir la seu del mateix institut a Porto Alegre (Brasil).[4] El 2014 assumí també la direcció de la seu de Río de Janeiro.[7]
Bibliografia
De la seva bibliografia cal destacar el Diccionari sànscrit-català; per la seva creació hi va invertit dotze anys. És el primer diccionari sànscrit-català, així com el primer en una llengua hispànica. La importància d'aquest treball és a l'actualització de la lexicografia sànscrita, ja que és el primer diccionari sànscrit que inclou la doble etimologia: tant la tradicional dels gramàtics sànscrits, com la de la lingüística comparada occidental.[6] A part de facilitar el significat en català de les paraules sànscrites, també ofereix explicacions més àmplies per facilitar el coneixement de la cultura hindú[8]
Ha traduït diversos llibres del sànscrit al castellà i al català, com per exemple:
- Los cincuenta poemas del amor furtivo (1989)
- El nacimiento del hombre poesía (1991)
- El monje y la prostituta (1991)
- Chandogya, Kena, Taittiriya (1992)
- Himno a la Tierra (2001)
- La sabiduría del bosque. Antología de las principales upanisads. Amb la col·laboració de Félix Ilárraz (2003)
- Rasa: el placer estético en la tradición india (2006)
- Yogasūtra. Els aforismes del ioga (2015). Traduït per primera vegada directament al català.[9]
Ha editat el llibre de Rafael Argullol i Vidya Nivas Mishra Del Ganges al Mediterráneo. Un diálogo entre las culturas de India y Europa.[3] I és editor adjunt del butlletí semestral d'investigació Parana, publicat pel Departament d'Estudis Purànics del All India Kashiraj Trust, Ramnagar. [5]
Referències
- ↑ «'Diccionari Pujol', de sànscrit a català». Vilaweb, 26-01-2006. [Consulta: 9 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Nuevos directores de cinco Institutos Cervantes». Instituto Cervantes, 14-05-2014. [Consulta: 10 novembre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «El laberinto del amor. Òscar Pujol». [Consulta: 10 novembre 2015].
- ↑ 4,0 4,1 Ana Gabriela Rojas. «“Las lenguas modernas son redundantes”». El País, 12-10-2012. [Consulta: 9 novembre 2015].
- ↑ 5,0 5,1 «Òscar Pujol Riembau». CCCB, Març 2010. [Consulta: 10 novembre 2015].
- ↑ 6,0 6,1 «Òscar Pujol : "Si alguna idea occidental ha triomfat a l'Àsia, és el nacionalisme"». Diari Ara, 13-04-2012. [Consulta: 9 novembre 2015].
- ↑ «Mi vida en el Cervantes». El Cultural, 10-02-2012. [Consulta: 10 novembre 2015].
- ↑ «La cultura catalana rep el testimoni de l'Índia per a la Fira de Frankfurt 2007». Institut Ramon Llull. [Consulta: 10 novembre 2015].
- ↑ «Els aforismes del ioga de Patanjali». Pagès editors, Gener 2015. [Consulta: 15 novembre 2010].