Òxid de níquel (III)
_oxide_powder.jpg) | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 163,855 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | Ni₂O₃ |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
L'òxid de níquel (III) és el compost inorgànic amb la fórmula Ni₂O₃ . No està ben caracteritzat,[1] i de vegades es coneix com a òxid de níquel negre. S'han esmentat traces de Ni₂O₃ a les superfícies de níquel.[2][3]
L'òxid de níquel (III) s'ha estudiat teòricament des de principis dels anys trenta,[4] donant suport a la seva naturalesa inestable a temperatures estàndard. Una fase pura nanoestructurada del material es va sintetitzar i estabilitzar per primera vegada el 2015 a partir de la reacció del nitrat de níquel (II) amb hipoclorit de sodi i es va caracteritzar mitjançant difracció de raigs X en pols i microscòpia electrònica.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Greenwood, Norman N. Butterworth-Heinemann. Chemistry of the Elements (en anglès). 2a, 1997. ISBN 978-0-08-037941-8.
- ↑ Aggarwal, P. S.; Goswami, A. (en anglès) The Journal of Physical Chemistry, 65, 11, 1961, pàg. 2105. DOI: 10.1021/j100828a503. ISSN: 0022-3654.
- ↑ Kang, Jin-Kyu; Rhee, Shi-Woo (en anglès) Thin Solid Films, 391, 1, 2001, pàg. 57–61. Bibcode: 2001TSF...391...57K. DOI: 10.1016/S0040-6090(01)00962-2.
- ↑ Cairns, R. W.; Ott, Emil (en anglès) Journal of the American Chemical Society, 55, 2, febrer 1933, pàg. 527–533. DOI: 10.1021/ja01329a013. ISSN: 0002-7863.
- ↑ Dey, Sayan; Bhattacharjee, Swarupananda; Chaudhuri, Mahua Ghosh; Bose, Raj Shekhar; Halder, Suman (en anglès) RSC Advances, 5, 67, 18-06-2015, pàg. 54717–54726. DOI: 10.1039/C5RA05810D. ISSN: 2046-2069.