Òxid perclòric

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicÒxid perclòric
Substància compost químic i òxid
Massa molecular 182,9 gram per mol
Estructura química
Fórmula química Cl2O7
Propietats
Densitat 1.900 quilogram per metre cúbic
Punt de fusió -91,57 °C
Punt d'ebullició 82 °C
Modifica dades a Wikidata

L'òxid perclòric, també anomenat òxid de clor (VII),  anhídrid perclòric, heptòxid de diclor, és un compost químic inorgànic la fórmula del qual és: .

És considerat com un dels òxids de clor més estables, i el que està més oxigenat. Quan reacciona amb aigua produeix àcid perclòric.[1][2][3]

Propietats físiques i químiques de l'òxid perclòric[modifica]

Les principals propietats físiques i químiques de de l'òxid perclòric són:

  • líquid incolor volàtil i oliós,
  • pes molecular és de 182,9 g/mol,
  • densitat de 1900 kg/m³
  • punts de fusió i d'ebullició -91,57 ºC i 82 ºC respectivament,
  • espontàniament explosiu a l'impacte o en contacte amb la flama i especialment en presència dels seus productes de descomposició,
  • soluble en tetraclorur de carboni a temperatura ambienti,
  • reacciona amb aigua per formar àcid perclòric,
  • esclata al contacte amb el iode,
  • en condicions normals, és més estable, encara que amb menys poder oxidant que els altres òxids de clor,
  • òxid fortament àcid, i en solució forma un equilibri amb l'àcid perclòric,
  • en presència hidròxids de metalls alcalins, forma perclorats,
  • la seva descomposició tèrmica es produeix per la dissociació monomolecular del triòxid de clor i radical.

Referències[modifica]

  1. «Óxido perclórico: fórmula, propiedades, riesgos y usos - Lifeder» (en es-es). , 04-07-2017 [Consulta: 16 maig 2018].
  2. «Cl2O7 / óxido de cloro (VII)». [Consulta: 16 maig 2018].
  3. «perclórico». [Consulta: 16 maig 2018].