Ālenush Teriān
  | |
| Nom original | (hy) Ալենուշ Տէրեան (fa) آلنوش طریان |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 9 novembre 1920 Teheran (Iran) |
| Mort | 4 març 2011 (90 anys) Teheran (Iran) |
| Sepultura | Cementiri de Dulab |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de París Universitat de Teheran |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física |
| Ocupació | física, astrònoma |
| Ocupador | Universitat de Teheran |
| Família | |
| Pares | Arto Terian i Varto Terian |
Ālenush Teriān (armeni: Ալենուշ Տէրեան) (Teheran, 9 de novembre de 1920 - Teheran, 4 de març de 2011) va ser una astrònoma i física iraniana-armènia i que va ser anomenada «Mare de l'astronomia iraniana moderna».[1]
Infància[modifica]
Va néixer el 9 de novembre de 1921 en una família armènia a Teheran, Iran.[2] El seu pare, Arto, era director d'escena, poeta i traductor (amb el nom de ploma Arizad que significa «Nascut d'ari») que havia traduït Xahnamé (El llibre dels reis), del persa a l'armeni.[3][4] La seva mare, Varto Terian, era actriu i directora d'escena.[5]
Educació i carrera professional[modifica]
Teriān es va graduar el 1947 al Departament de Ciències de la Universitat de Teheran. Va començar la seva carrera al laboratori de física d'aquesta universitat i va ser escollida cap d'operacions de laboratori el mateix any.
Va signar una beca per estudiar a França, però el físic iranià Mahmoud Hessabi no ho va permetre. Ell creia que una dona no tenia que estudiar tant. Finalment va marxar de l'Iran cap a França, gràcies al suport econòmic del seu pare, on el 1956 es va doctorar en física atmosfèrica per la Universitat de La Sorbona. Després d'això, va tornar a l'Iran i es va convertir en professora auxiliar de termodinàmica a la Universitat de Teheran. Més tard va treballar en física solar a l'aleshores Alemanya Occidental durant un període de quatre mesos a través d'una beca que el govern alemany va atorgar a la Universitat de Teheran. El 1964 Teriān es va convertir en la primera dona professora de física a l'Iran.
El 1966, Teriān es va convertir en membre del Comitè de Geofísica de la Universitat de Teheran. L'any 1969 va ser escollida cap dels estudis de física solar d'aquesta universitat i va començar a treballar a l'observatori solar, del qual va ser una de les fundadores.
Teriān es va jubilar el 1979. En el moment de la seva mort vivia a Teheran. La celebració del 90è aniversari de Teriān a Teheran va comptar amb la presència de diversos parlamentaris iranians i més de 100 armenis iranians.[6]
Teriān va morir el 4 de març de 2011, als 90 anys d'edat.[7]
Referències[modifica]
- ↑ «Teriān dies» (en anglès). BBC Persa.
- ↑ «Interview with Alenoush Terian» (en anglès). Farsnews Wire Service, 23-10-2017. Arxivat de l'original el 2017-10-23 [Consulta: 23 setembre 2023].
- ↑ «An interview with Alenoush Terian» (en farsi). Farheektegan. Arxivat de l'original el 2012-08-01 [Consulta: 23 setembre 2023].
- ↑ Lazarian, 2003, p. 426.
- ↑ Lazarian, 2003, p. 427.
- ↑ «The Mother of the Iranian Astronomy honoured» (en anglès). Tabnak. Arxivat de l'original el 2010-11-13. [Consulta: 23 setembre 2023].
- ↑ «Astronomer Alenoush Terian Passes Away» (en anglès). The Armenian Weekly, 05-03-2011. Arxivat de l'original el 2011-03-11 [Consulta: 23 setembre 2023].
Bibliografia[modifica]
- Lazarian, Janet D. Encyclopedia of Iranian Armenians. Tehran: Hirmand Publisher, 2003. ISBN 978-3-506-97496-4.