La campanya va posar fi a l'amenaça persa sobre l'Àsia Menor otomana per força temps, però els safàvides en la seva retirada van emprar la tàctica de la terra cremada, i encara que Selim I va poder entrar a Tabriz el 7 de setembre, a cap d'una setmana es va retirar cap als seus quarters d'hivern a Amasya. A l'any següent els otomans van poder annexionar l'emirat de Dhu l-Kadr (centrat a Elbistan) i ocupar el Kurdistan i el Diyar Bakr.[1]
