Ibn Marwan

Abd al-Rahman ben Marwan ben Yunus, de malnom Ibn al-Djilliki (el fill del gallec) (mort 889), fou un emir d'Extremadura a la segona meitat del segle IX.

Pertanyia a una família de conversos (muwalladun) originaris del nord del modern Portugal que es va instal·lar a Mèrida. El seu pare Marwan ben Yunus fou nomenat governador de Mérida per l'emir omeia de Còrdova Muhammad I (852-886) però Abd al-Rahman, que va succeir al pare, es va revoltar contra el seu sobirà el 868. Muhammad va enviar un contingent que va obligar a la ciutat a rendir-se i Abd al-Rahman va haver d'anar a Còrdova on se li va fixar la residència. Va restar a la capital de l'emirat fins el 875, quan va tornar a Mérida on amb el suport dels clients de la família es va revoltar i va desconèixer l'autoritat de l'emir. Es va fer fort al castell d'Alanje però Muhammad i va enviar tropes i es va haver de rendir; llavors li fou assignada residència a Badajoz (Batalyaws).

No va restar molt de temps tranquil, i el 876/877 es va revoltar altre cop i aquesta vegada va tenir el suport del senyor de Porto (Burtukal) Sadun al-Surunbaki, i del rei asturlleonès Alfons III. L'exèrcit enviat per l'emir dirigit pel general Hashim ben Abd al-Aziz, va patir una emboscada a la Serra d'Estella i el general fou fet presoner i entregat al rei Alfons. Calia esperar una forta reacció de l'emir i Abd al-Rahman va fugir cap a terres del rei cristià on va romandre vuit anys, retornant a Badajoz el 884. Llavors va fer un acord amb l'emir pel qual de fet governaria un extens principat abraçant la vall del Guadiana i el sud de Portugal. Aquest acord es va mantenir amb els emirs Al-Mundhir (886-888) i Abdallah ben Muhammad (888–912).

Va governar com a virtual emir independent (però sense tenir reconegut el títol) fins a la seva mort el 889 quan el va succeir el seu fill Marwan ben Abd al-Rahman.

Bibliografia

• E. Codera, Los Benimeruán en Mérida y Badajoz
• E. Levi-Provençal, Historia de la España musulmana