Abu-l-Hajjaj I
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1394  |
| Governant | |
| 8 juliol 1393 – novembre 1393 ← Abu Thabid II – Abu-Zayyan II → | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, governant |
| Família | |
| Família | Abdalwadites |
| Pare | Abu Hammu II |
| Germans | Abu-Abd-Al·lah I Abu-Zayyan II Saïd I ibn Abi-Taixufín Abu-Màlik I Abu-Muhàmmad I Abd-ar-Rahman I ibn Abi-Muhàmmad Abu Taixufín II Abu-Abbàs Àhmad I |
Abu-l-Hajjaj (I) ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-l-Hajjaj I fou emir abdalwadita de Tlemcen durant deu mesos (vers març de 1393 - desembre 1393). Era el fill de Abu Hammu II[1]
Va adoptar mesures enèrgiques per fer-se obeir i va consolidar la seva posició internacional rebent els ambaixadors. Els marínides li van arrabassar una part del país que consideraven havia de ser pel seu germà Abu-Zayyan II i finalment aquest el va derrocar. Es va refugiar amb els Beni Hamer i el nou emir (sultà) va enviar un sicari que el va matar (1394).
Referències
[modifica]- ↑ Tanasī, Muḥammad ibn ʿAbd Allâh al-. Complément de l'histoire des Beni-Zeiyan, rois de Tlemcen : ouvrage du cheikh Mohammed Abd'al-Djalil al-Tenessy / par M. l'abbé J.-J.-L. Bargès,..., 1887.
| Precedit per: Abu-Thàbit II |
emir abdalwadita 1393 |
Succeït per: Abu-Zayyan II |