Acadèmia Reial de Dansa francesa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióAcadèmia Reial de Dansa francesa
Lettres patentes.jpg
Història
Fundació 1661
Fundadors Lluís XIV de França
Modifica dades a Wikidata
El llibre Chorégraphie va ser un dels encomanats pel rei a l'Acadèmia. A partir d'aquest i altres llibres al segle XX s'ha pogut recuperar la dansa barroca.

L'Acadèmia Reial de Dansa (francès Académie royale de danse) fou una institució creada per iniciativa de Lluís XIV de França per a millorar la tècnica de dansa dels nobles pels balls que ell oferia a la cort,[1] registrada el 1661.[2]

Lluís XIV, des de ben petit, dedicava diverses hores diàries a entrenar-se a la dansa i va adquirir el nom de "Rei Sol" en actuar al Ballet de la Nuit (1653) als quinze anys d'edat. La filosofia de l'acadèmia de dansa estava en consonància amb l'Acadèmia Francesa de Richelieu, en el sentit de voler controlar políticament el coneixement per mitjà de l'escriptura i el control de l'accés a allò recollit per escrit. D'altra banda, dotava a la cort, per mitjà de la dansa, dels valors classicistes del rei i de l'època: simetria, ordre, equilibri, claredat i harmonia en tots els elements, també aplicats a l'arquitectura, per exemple, com al castell de Versailles, on s'instal·là la cort en 1682. Els acadèmics (com Louis Pécour, Pierre Beauchamp, Raoul-Auger Feuillet o Charles Compan) van tenir la comanda d'escriure la Chorégraphie i reculls de danses.[2][3][4]

Els tretze acadèmics, la majoria, músics i ballarins eren escollits entre els afins al rei i a la cort. Això va ser motiu perquè la confraria dels músics de Saint-Julien publiqués el 1664 un factum contra els pretesos acadèmics. Aquest llarg plet denominat Le mariage de la musique avec la danse, va ser signat per Guillaume Dumanoir, solista de violó del gabinet de sa Majestat, un dels vint-i-cinc de la seva grand’Bande, i anomenat a si mateix de l'Office de Roy des Joueurs d'instruments, & des Maîtres à dancer de France". La querella es va solucionar el 1695 amb un acord que concedia els mateixos drets a les dues parts.

A poc a poc l'elecció dels membres de l'Acadèmia va anar recaient en els càrrecs del ballet de l'Òpera substituint als cortesans. La comesa de l'Acadèmia es va modificar progressivament i els seus membres es van consagrar, essencialment, a la formació dels ballarins.[5]

Membres de l'Acadèmia Reial de Dansa[modifica]



Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acadèmia Reial de Dansa francesa Modifica l'enllaç a Wikidata

Fonts[modifica]

  • Astier, Régine (1998). "Académie Royale de Danse" in Cohen 1998, vol. 1, pp. 3–5.
  • Christout, Marie-Françoise (1998). "Paris Opera Ballet" in Cohen 1998, vol. 5, pp. 86–100.
  • Cohen, Selma Jeanne, editor (1998). International Encyclopedia of Dance. Oxford: Oxford University Press. ISBN 9780195094626 (hardcover). ISBN 9780195173697 (2004 paperback edition).
  • Craine, Debra; Mackrell, Judith (2000). The Oxford Dictionary of Dance. Oxford: Oxford University Press. ISBN 9780198601067.
  • Harris-Warrick, Rebecca (1992). "Paris. 2. 1669–1725. (i) The Académie Royale de Musique (Opéra)" in Sadie 1992, vol. 3, p. 856.
  • Sadie, Stanley, editor (1992). The New Grove Dictionary of Opera (4 volumes). London: Macmillan. ISBN 9781561592289.
  1. Astier 1998, pp. 3.
  2. 2,0 2,1 Danse baroque, le retour aux sources, de Corinne Hyafil, article publicat a Ballroom, revue de danse, nº4, hivern de 2014, pàgs. 20-25,. (francès)
  3. Hilton, pp. 23-54
  4. Lee, pp. 80-89
  5. Foster, Susan Leigh. Dancing the Body Politic. IN Melzer, Sara E. & Norberg, Kathryn. From the royal to the republican body: incorporating the political in seventeenth- and eighteenth-century France. University of California Press, 1998. pp. 169-170