Acer (gènere)
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 Acer saccharum | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | fusta d'auró i maple sap (en)   |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Sapindales |
| Família | Sapindaceae |
| Subfamília | Hippocastanoideae |
| Gènere | Acer L., 1753 |
| Espècies | |
| Vegeu llista d'espècies d'Acer. | |
| Distribució | |
 | |
Acer és un gènere d'arbre de l'ordre de les sapindals. En català reben el nom d'aurons. Comprèn unes 125 espècies, moltes de les quals són natives d'Àsia, d'altres només es troben a Europa, al nord d'Àfrica i a Nord-amèrica. Les plantes del gènere Acer són classificades de diverses maneres, en la seva pròpia família, la de les aceràcies, o (conjuntament amb Hippocastanaceae) dins la família Sapindaceae.
Morfologia[modifica]
La major part d'espècies del gènere Acer són caducifolis de talla mitjana, si bé n'hi ha algunes de gran talla, i d'altres arbustives. Les fulles són oposades, i els fruits en forma de sàmara, normalment en parelles unides per la base. L'angle que formen les dues sàmares és característic de cada espècie. La fulla típica és palmada-lobada, amb cinc lòbuls, però hi ha excepcions, com ara Acer negundo, que té fulles compostes.
La major part d'aurons tenen flors femenines i masculines al mateix arbre, podent haver-hi també flors hermafrodites alhora. Aquest fenomen s'anomena dicogàmia. La floració a la secció Rubra es produeix abans de la brotada de les fulles, però a la majoria és simultània. En aquesta època els arbres són molt decoratius. Algunes espècies són mel·líferes, com ara Acer pseudoplatanus.
Les flors es presenten en forma d'inflorescència, sent les principals: Raïm, espiga, panícula i umbel·la. Les inflorescències poden tenir fins a 20 cm, i estar formades per unes poques flors, fins a diversos centenars.
Les sàmares es componen d'una aleta i una petita esfera, que conté la llavor. Normalment estan unides per la base en parelles, i formen un angle molt característic de cada espècie, que va des dels 180° al paral·lelisme. L'aleta serveix per al transport de la llavor pel vent. Alguns fruits tenen una coloració vermella marcada.
Taxonomia[modifica]
A Catalunya hom pot trobar l'auró blanc (Acer campestre), l'auró negre (Acer monspessulanum), la blada (Acer opalus), el plàtan fals (Acer pseudoplatanus), l'erable (Acer platanoides) i espècies introduïdes invasores com l'auró americà (Acer negundo)[1].
- Acer buergerianum -
- Acer campestre - auró blanc
- Acer cappadocicum -
- Acer circinatum -
- Acer cissifolium -
- Acer davidii -
- Acer ginnala -
- Acer glabrum - auró nan
- Acer grandidentatum -
- Acer griseum -
- Acer japonicum - auró del Japó
- Acer leucoderme -
- Acer macrophyllum -
- Acer miyabei -
- Acer monspessulanum – auró negre
- Acer negundo - auró americà
- Acer nigrum -
- Acer opalus - blada
- Acer palmatum -
- Acer pennsylvanicum -
- Acer pentaphyllum -
- Acer platanoides - erable
- Acer pseudoplatanus - plàtan fals
- Acer rubrum
- Acer rufinerve -
- Acer saccharinum - auró argentat
- Acer saccharum - auró del sucre
- Acer sempervirens -
- Acer shirasawanum -
- Acer spicatum -
- Acer tataricum
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acer |