Acomodació (ull)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
La llum procedent d'un objecte llunyà i un altre proper incideix en el mateix punt de la retina gràcies al canvi en la curvatura del cristal·lí

Es coneix com a acomodació al procés en el qual el cristal·lí permet a l'ull enfocar objectes propers. Aquest fenomen es produeix a causa de que, en el seu estat relaxat, l'ull està preparat per enfocar objectes llunyans.

L'augment de potència s'aconsegueix mitjançant dues formes diferents en els vertebrats. La primera és un increment del seu gruix i de la curvatura de les superfícies del cristal·lí, gràcies a la contracció del múscul ciliar. La segona és el moviment del cristal·lí respecte a la retina. Aquesta última és utilitzada pels peixos.

Ha límits d'acomodació de la imatge, per la qual cosa, fins i tot amb una acomodació màxima del cristal·lí, la imatge es sortirà de focus, en altres paraules es veurà borrosa. La distància més propera a la qual es pot veure amb claredat un objectiu, amb una acomodació completa, s'anomena punt proper.[1]

La capacitat d'acomodació ocular va disminuint amb l'edat, encara que només s'adverteix de forma manifesta a partir de la quarta o cinquena dècada de la vida, denominant-se a aquesta pèrdua de capacitat acomodativa presbícia. L'ull humà infantil té un gran poder d'acomodació: en edats primerenques pot arribar fins a les 10 diòptries d'acomodació, podent enfocar correctament fins a un màxim de 10 cm, amb valor mitjà d'uns 7 cm. No obstant això cap als 40 anys, aquesta capacitat ha disminuït a només 3 o 4 diòptries, i contínua disminuint fins als 65 anys.[2]

Referències[modifica]

  1. 1934-, Schiffman, Harvey Richard,. La percepción sensorial. 2. ed. México: Limusa, 2000. ISBN 9681853075. 
  2. Anderson H, Hentz G, Glasser A, Stuebing K, Manny R Minus-Lens–Stimulated Accommodative Amplitude Decreases Sigmoidally with Age: A Study of Objectively Measured Accommodative Amplitudes from Age 3, 2008.