Adreça física
En informàtica, una adreça física (també adreça real, o adreça binària), és una adreça de memòria que es representa en forma d'un nombre binari al circuit del bus d'adreces per tal de permetre que el bus de dades accedeixi a una cel·la d'emmagatzematge particular de la xarxa principal de la memòria, o un registre del dispositiu d'E/S assignat a memòria.
Ús per unitat central de processament[modifica]
En un ordinador que suporta memòria virtual, el terme adreça física s'utilitza principalment per diferenciar-lo d'una adreça virtual. En particular, en ordinadors que utilitzen una unitat de gestió de memòria (MMU) per traduir adreces de memòria, les adreces virtuals i físiques es refereixen a una adreça abans i després de la traducció realitzada per la MMU, respectivament.[1]
Adreçament no alineat[modifica]
Depenent de la seva arquitectura d'ordinador subjacent, el rendiment d'un ordinador es pot veure obstaculitzat per l'accés no alineat a la memòria. Per exemple, un ordinador de 16 bits amb un bus de dades de memòria de 16 bits, com Intel 8086, generalment té menys sobrecàrrega si l'accés s'alinea a una adreça parell. En aquest cas, obtenir un valor de 16 bits requereix una única operació de lectura de memòria, una única transferència a través d'un bus de dades.[2][3]
Si el valor de dades de 16 bits comença en una adreça estranya, és possible que el processador hagi de realitzar dos cicles de lectura de memòria per carregar-hi el valor, és a dir, un per a l'adreça baixa (tirant-ne la meitat) i després un segon cicle de lectura per carregueu l'adreça alta (tirant de nou la meitat de les dades recuperades). En alguns processadors, com els processadors Motorola 68000 i Motorola 68010, i els processadors SPARC, els accessos a la memòria no alineats donaran lloc a una excepció (generalment resulta en una excepció de programari, com ara SIGBUS de POSIX).[4]
Ús per altres dispositius[modifica]
La funció d'accés directe a la memòria (DMA) permet que altres dispositius de la placa base, a més de la CPU, abordin la memòria principal. Per tant, aquests dispositius també han de tenir un coneixement de les adreces físiques.
Referències[modifica]
- ↑ Frank Uyeda. «Lecture 7: Memory Management» (en anglès). CSE 120: Principles of Operating Systems. UC San Diego. [Consulta: 4 desembre 2013].
- ↑ Daniel Drake. «Memory access and alignments» (en anglès). LWN.net, 04-12-2007. [Consulta: 4 desembre 2013].
- ↑ Daniel Drake. «Documentation/unaligned-memory-access.txt» (en anglès). kernel.org. [Consulta: 4 desembre 2013].
- ↑ Daniel Drake. «Memory access and alignments» (en anglès). LWN.net, 04-12-2007. [Consulta: 4 desembre 2013].