Afrita hanem

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaAfrita hanem
عفريتة هانم Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióHenry Barakat Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióFarid al-Atrash Modifica el valor a Wikidata
GuióAbo El Seoud El Ebiary i Henry Barakat Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFarid al-Atrash Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEgipte Modifica el valor a Wikidata
Estrena1949 Modifica el valor a Wikidata
Durada112 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalàrab Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ficció especulativa Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0297707 Allocine: 4049 Letterboxd: afrita-hanem-the-genie-lady TMDB.org: 284726 Modifica el valor a Wikidata

Afrita hanem (àrab: عفريتة هانم, ʿIfrīta hānim), comercialitzada en anglès com The Genie Lady, Lady Genie o Little Miss Devil, és una pel·lícula de comèdia musical egípcia de 1949 dirigida per Henry Barakat.[1] La trama tracta sobre Asfour, un cantant pobre, interpretat pel músic sirià Farid Al Atrache, que s'enamora d'Aleya, la filla una mica mimada del seu cap.[2]

Argument[modifica]

Asfour vol casar-se amb l'Aleya, però el seu pare no permet que el matrimoni es produeixi a causa de l'estatus social d'Asfour. Asfour demana ajuda a un geni, però el geni, una dona anomenada Kahramana, interpretada per la famosa actriu i ballarina egípcia Samia Gamal, s'enamora d'Asfour i intenta manipular els seus desitjos.

Repartiment[modifica]

Recepció[modifica]

Segons el llibre 100 Film Musicals del British Film Institute, Afrita hanem critica la modernitat: «Recorrent totes aquestes pel·lícules (com també passa a tantes pel·lícules índies), que exploren els dilemes morals en contextos familiars burgesos, hi ha un discurs en què la modernitat occidental —cotxes, roba, costums— és vista negativament en relació amb els valors tradicionals. El savi que governa el geni d'Afrita hanem apareix de tant en tant per pronunciar homilies sobre la cobdícia materialista i l'egoisme.»[3]

Referències[modifica]

  1. Pye, Douglas; Hillier, Jim. 100 Film Musicals (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2019-07-25, p. 23. ISBN 978-1-83871-404-8. 
  2. «Singalongs and Big Dance Numbers: 8 Classic Egyptian Musical Films From Back in the Day» (en anglès americà), 06-08-2020. [Consulta: 25 abril 2023].
  3. Hillier, Jim; Pye, Douglas. 100 Film Musicals (en anglès). British Film Institute, 2011, p. 16 (Bfi Screen Guides).